ALBERT CORTES MONSERRAT

El govern, sindicats (UGT i CCOO), i Patronal, s’han reunit avui al Palau de la Generalitat amb una declaració de set mesures anticrisis, què fan riure per no plorar, i s’han donat marge per treballar en propostes més concretes, quan saben perfectament que poca cosa poden fer, ja que el poder per actuar resideix lluny de Catalunya, i qualsevol acord es paper mullat sense el beneplàcit de l’estat.

Les mesures acordades són:

–          Millorar el finançament i la capitalització de les empreses

–          Aplicar politiques d’estímul a la demanda interna

–          Transformar el sector de la construcció i una racionalització energètica

–          Reforçar les politiques de formació i ocupació

–          Assegurar la xarxa de protecció social

–          Fomentar els emprenedors agosarats

–          Simplificar els tremits administratius

Aquest seguit d’acords, què crec que un parvulari amb un mínim de nocions també hagués consensuat, i com no podia ser d’un altra manera, s’han donat un termini de tres setmanes on una comissió parlarà amb els grups parlamentaris, i així esperen sobretot genera confiança.

Pels partits, per part del PSOE-C, en Castells ha valorat com una trobada sense precedents, i ha fet una crida a la unió, CIU denuncia la improvisació de la trobada, al qual Manuela de Madre ha mostrat la seva voluntat d’arribar a acords, i Esquerra ha recordat que amb la voluntat no n’hi ha prou, ja que moltes mesures no depenen de nosaltres.

Un altra maniobra de distracció, en una setmana que entre els defensors de la tortura taurina com si fos el mes normal del món, la llei de consultes amb referèndums a la carta, evidentment amb autorització estatal, i ara aquesta cimera per arribar a unes conclusions que no val la pena ni comentar per la obvietat de totes elles, i què alhora saben tots que no les poden aplicar per falta de poder real, demostren l’estat de la política catalana, que ens vol fer creure en aquesta realitat virtual que cada cop atreu a menys gent.

Mentrestant, des de l’estat no tenen cap problema en preparar una llei educativa que clarament envairà les competències de la Generalitat, cosa per altra banda normal en aquest marc legal espanyol, i què cas d’arribar-se a votar a les Corts, jo en se de 25 diputats que com un sol home i donaran la seva aprovació sense cap rubor.

Es la clara diferencia de tenir la paella pel mànec i no tenir res, uns executen, i altres han de justificar la seva falta de recursos amb lleis i debats trampa que no ens porten enlloc, i on el curiós del cas es que tots saben que nomes depèn de nosaltres canviar-ho, un cop acceptat que no podrem consultar a la ciutadania ja que l’estat no autoritzarà, la declaració unilateral d’independència es un camí clar i net, i què de moment nomes presentarà Reagrupament, i que si altres forces si sumen s’haurà acabat el que es donava, tant senzill i tant complicat com això.