CIFUENTES: EXEMPLE DEL SISTEMA ESPANYOL
La Presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes en qualsevol democràcia normal hauria presentat la seva dimissió per mentir en el seu currículum com ja hem vist amb altres Estats més responsables i seriosos, aquí la cosa va en direcció contraria.
Efectivament, es va destapar la mentida en el master de Cifuentes, on tot un seguit d’irregularitats demostraven que era una farsa. Avui en la seva compareixença, no tant sols no ha admés el cas i presentat la seva renúncia al càrrec avergonyida, sinó que amb un to d’indignació ha anunciat querelles als mitjans que han destapat el frau, i en el seu discurs ha donat a entendre que tot s’havia manipulat, i que les seves proves eren concluents de la veracitat dels seus estudis. De fet això ho ha fet sense presentar cap prova, i fins hi tot la més cridanera com era l’acta del curs no l’ha ensenyat ja que s’ha descobert que les signatures eren falses. Tota una obra de teatre sense precedents.
Naturalment ha denunciat una operació contra la seva persona des de l’oposició per acabar d’emmascarar la realitat. Res de justificar les notes falsificades i que una funcionaria va canviar el no presentat per notable. Alhora la seva inscripció al curs 3 mesos tard i per si fos poc les signatures que son falses.
Ella es un viu exemple de com funciona el sistema espanyol, on la corrupció es la norma habitual. El més trist es prendre a la població per estúpida, ja que la mentida en el seu master hauria d’haver estat rebatuda amb proves que certifiquin la seva veracitat o com a mínim que generin dubte de la seva validesa. No tant sols això, el que hem vist es justificació sense aportar res que desmenteixi les informacions, tot amanit amb complots, ética personal i via judicial per uns mitjans que han destapat aquest nou cas.
Aquesta es l’Espanya que veiem i que els mateixos ciutadans haurien de censurar. El cas de Catalunya i la recuperació d’aquest nacionalisme ranci no hauria de fer dormir unes consciències i uns drets dels ciutadans constantment vulnerats per aquests personatges sense escrúpols.
Amb perdó, però a mi tant se me’n fot aquest vodevil de la Cifuentes. De ben segur que molts d’aquests inquisidors amagats darrera l’uniforme de “periodistas” també están tacats en alguna malifeta… Per a mi, tothom és innocent fins que no es demostri el contrari. I un cop demostrada la seva falta, caldria pensar molt bé el “castig” que ha de rebre.
A Catalunya varem tenir una Consellera (la senyora Ortega) que també tenia una licenciatura “fantasma”. I tots els meus respectes i simpàtia vers la sra. Ortega, “malgrat” el pecat de dir-se licenciada quan no ho és. O la senyora Eulàia Vintró, que alguns dels seus alumnes diuen que puntuava de manera totalment subjectiva.
El més fomut és que en aquest país ningú vol responsabilitzar-se de les accions i omissions., Deu ser cosa dels segles que hem patit de la moral católica romana, en contraposició a la moral “protestant” (malgrat la caçera de bruixes i la persecussió que varen patir molts cristians bíblics a mans dels luterans i dels calvinistes).
Atentament
A mi si que em preocupa, l’ètica dels nostres càrrecs polítics hauria de ser màxima i mentir descaradament com Cifuentes i qui sigui sobre el seu currículum hauria de comportar la dimissió com passa en altres cultures democràtiques europees. Simplement per respecte a la ciutadania i higiene democràtica.
Salutacions
Albert