ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CHACON I VIDAL QUADRAS: DIFERENTS CARES, MATEIX OBJECTIU

Sense categoria

Aquests dies, els dos personatges esmentats mostren sense fissures el seu odi a Catalunya i el seu menyspreu a la seva població, el popular ens diu que no necessitem més recursos, el que passa es que hem de gastar menys, i exhorta a l’Estat a recuperar competències cedides a les Comunitats autònomes, i per suposat s’oposa totalment a cap regim especial fiscalment per Catalunya. Curiosament, la socialista renunciant el que defensava en la seva campanya electoral catalana, i responent a un diari andalús que li deia que volia un pacte fiscal per Catalunya, el qual ara renega amb tota la seva energia, i mostra la seva actitud contraria a qualsevol cosa que sortí del finançament autonòmic. Des de Palau, el President ens adverteix a preparar camins d’autoafirmació per defensar el pacte fiscal, jo sincerament nomes en conec un de camí, i no se si coincideix amb ell.

Segons Vidal Quadras hem de gastar menys, i no hem de rebre més recursos de Madrid, sinó que hem de millorar la gestió, es mostra partidari de recuperar competències com Justícia per l’Estat, i es mostra contrari a cap regim especial per Catalunya com el que gaudeixen País Basc i Navarra, ja que provocaria un efecte domino a la resta de comunitats, i desfaria l’hisenda publica, per altra banda també defensa que qualsevol família en territori espanyol pot escolaritzar el seu fill en la llengua oficial de l’estat, sinó estem fent una cosa rara. Pel que fa a la Carme Chacon, que en precampanya electoral defensava un nou pacte fiscal basat en el principi d’esforç territorial i solidaritat entre territoris, amb una caixa compartida, i que repari l’injusticia fiscal catalana, ara i com a candidata a liderar el PSOE en resposta a un diari de Sevilla, ens diu que s’oposa a un finançament que no sigui l’autonòmic, i expressa que combat amb ungles i dents la proposta de pacte fiscal, i que en tot moment ha estat així, i contradiu les afirmacions del rotatiu en sentit contrari. Mentrestant, Mas demana actes d’autoafirmació per assolir el pacte fiscal, i que poden trencar les costures de l’Estatut i la Constitució espanyola, i que ajudaran ha tenir major legitimitat amb el consell de Garanties estatutàries com exemple.

Efectivament, i com avis als seus votants, veiem les actituds d’aquests dos nacionalistes espanyols, que en principi no seria dolent, però si ho ajuntem amb el seu odi contra tot allò que fa olor a catalanitat, i la xenofòbia que respiren pels quatre costats la cosa canvia, segons Vidal Quadras, el que fa poc va intentar homenatjar un feixista amb crims de sang en una institució europea, això sol ja es un gran currículum, ens diu que no hem de demanar més i estalviar millor, una gran mesura, si no fos que es deixa de dir que no ens paguen res del que ens deuen per llei espanyola, per cert, i apart suportem un espoli fiscal impresentable que ofega cada dia més el territori, per descomptat no podem gaudir del concert que tenen altres, ja que seria un efecte domino, en aquest cas es deixa de dir que el País Basc i Navarra gaudeixen del seu regim especial fa més de 30 anys, i cap més comunitat ho ha seguit, per tant aquest efecte deu ser amb la seva ment malaltissa, que de cap manera vol que Catalunya tingui opcions d’aixecar el cap. Respecte la cosa rara, i la llengua oficial, li recordaria un petit detall, que es que en territori català la llengua amenaçada es aquesta mateixa, i apart de ser oficial es la pròpia del territori, i per tant ha de gaudir d’aquesta mínima protecció o el perill de mort es imminent, cosa que segurament faria feliç l’eurodiputat popular. Pel que fa a la Carme Chacon, el cinisme del personatge es esfereïdor, el que defensava en l’esperpèntica campanya electoral, que va protagonitzar en forma de regim especial per Catalunya, i d’esmenar la injustícia comesa sobre el territori,ara ha canviat, i no en vol ni sentir a parlar i ho nega tot, una mica com a la campanya, quan parlava del govern socialista des de fora, quan ella era ministra, tot un despropòsit, que ha fet rectificacions sobre la noticia del diari andalús, demostrant que ja li va be veure el territori català cada cop més empobrit, ja que sap perfectament que amb l’estat actual difícilment se’n sortirà, suposo que els seus votants en deuen prendre nota, o es que son dignes del llibre guinnes dels records al votant més paranoic.

El president mentrestant vol fer actes d’autoafirmació, i carregar-se de legitimitat pel pacte fiscal, llàstima que sembla que no ha entès que no es tracta d’això, es més senzill, simplement el que ostenta el poder te un paper definit per nosaltres, i no hi ha més amb legitimitat o sense. Hauria de saber que l’únic acte d’autoafirmació que pot fe,r es prendre el rumb cap a l’estat propi, la resta es perdre el temps.

 

 

 

  1. España no necessita que ningú la desprestigie, es desprestigia ella mateixa tota sola.

    L’España de moltes carreteres cobrades i reparades a preu de primera, que s’ho parteixen entre els peixos grossos i pròfit dels partits ‘patriòtes’ de sempre, subcontrades en deu vegades menys i que en realitat són de tercera i de quarta que necessiten ser reparades cada dos anys.

    L’España de les telecomunicacions que treu el ull als seus ciutadans per acabant descapitalitzant i embarrancant al Brasil i altres indrets i sota interessos borsaris.

    L’España de els grans bancs com el Santander que van a comprar i salvar els grans Bancs dolents anglesos.

    L’España gloriosa del seu passat franquista i feixista.

    I després van al darrere de algú per dos tratjes, per què tenen por que es pose a la seva mateixa altura patriòtica del qual només ells tenen la patent, que és per això que el deurien haver jutjat i no pels tratjes o regals.

    Ja ho diu la dita ‘qui s’en en s’alça serà humiliat’, qüetió que sempre li ha vingut com anell al dit a España.

  2. Bona nit, Espanya fa la feina i naltros ens ho mirem esfaraïts.

    Espanya treballa i naltros ens sorprenem…
    Espanya és una aplanadora i naltros ens hi posem bé…
    Espanya no dubta i naltros ens passem de demòcrates…

    Però tot té un final i la cosa, tard o aviat, petarà per algun costat…

    Gabriel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.