ALBERT CORTES MONSERRAT

Les dades del Centre d’estudis d’opinió de Juliol ja estan servides, i confirmen bàsicament que la desafecció amb els partits polítics es molt gran, la població no espera una millora d’aquesta situació catalana en el proper any, el nivell d’autonomia es clarament insuficient, dada significativa des de fa molts mesos, i que l’opció majoritària superant el 50 % es l’estat propi, be independent o amb la fantasia federalista.  Malauradament des de les nostres classes polítiques segueixen obviant aquesta clara evidencia amb una nova prova de poca educació democràtica.

Com a primera dada a valorar es la consolidació en el sisè lloc dels problemes mes importants dels catalans, i acostant-se al cinquè, la relació Catalunya-Espanya, i on trobem en primer lloc com es normal el problema de l’atur, i més en període de crisi econòmica. La situació política a Catalunya els que opten per dolenta amb un 43,5 son majoritaris, i amb la perspectiva que el proper any tot seguirà igual 50,5, o sigui la desafecció seguirà en els mateixos paràmetres i en augment gracies a la mesquinesa d’aquests partits que ens representen, i viuen d’esquena a la societat civil.

Un altre dada que hauria de fer posar vermell al sistema polític, es si esta satisfet amb el funcionament de la democràcia, i entre els poc i gens satisfets superen el 50%, amb el suport dels que creuen que els polítics nomes miren el benefici propi 71%, la qual cosa desprès de 30 anys hauria de ser una dada molt preocupant, i dona idea que aquest simple traspàs de poders que va ser la transició amb tot molt ben controlat, porta a veure fàcilment la democràcia de baixa qualitat espanyola.

Respecte a la identificació, els que son tant catalans com espanyols son un 42,3, gairebé idèntic al maig,  mes català que espanyol 27,7, 1 punt més, només català 17,5, 2 punts menys, i mes testimonial més espanyol que català o nomes espanyol 3,6 i 6. Pel que fa al nivell d’autonomia es insuficient per un 62%, o sigui una amplia majoria que veu que això es una simple descentralització administrativa sense massa poder real.

Per últim la relació Catalunya- Espanya, on un estat dins un estat federal i estat independents amb 32,2 i 19 sumant 51,2, els que volen un nou estat i segueixen sent més de la meitat dels enquestats des de fa molts mesos amb la miopia o mala fe dels nostres dirigents, que segueixen apostant per l’aventura impossible de l’entesa amb Espanya.  Una autonomia 36,8 i regió 6,2.

Una dada més es la intenció de vot, on destaca una reculada del PSOE-C de 2 punts quedant amb un 18, Esquerra també recula més d’un punt 8,4, CIU també baixaria 1 punt 23,8, PP es mantindria 3,9, i ICV augmentaria quasi 2 punts 6,9.

En definitiva les dades més o menys cuinades segueixen sent favorables a la via de la independència, i sentir dir al President que amb el finançament acabat el mes greu de la desafecció ja ha passat, apart de ser mentida es de molt poca responsabilitat com a dirigent, i tard o d’hora li passarà factura.  Segurament desprès de la sentencia del TC aquestes dades encara seran més aclaparadores, la pregunta es fins quan faran veure que aquesta opció no existeix. Pel que fa a la intenció de vot, si finalment es confirma l’opció independentista amb Reagrupament o una coalició més ampla segurament canviaran, i caldrà veure com, i a qui perjudica més.

.