ALBERT CORTES MONSERRAT

Sembla que l’absència del President Mas en els actes commemoratius de la Constitució espanyola de demà a Madrid porta polseguera, i mentre Esquerra i SI validen la decisió, i demanen actuar amb conseqüència, si el motiu es el pacte constitucional trencat, i el bloc nacionalment espanyol amb socialistes, Populars i Ciudadanos, s’han mostrat molt crítics, i parlen de menysteniment a una part dels catalans, que creuen en aquest tractat fonamental, la polèmica esta servida, acte per la galeria o acte de dignitat, aquesta es la qüestió.

Efectivament, consideren un fet molt greu la no presencia del nostre president per honorar la carta magna. Recordo que el motiu oficial es que es considera trencat el pacte constitucional del 1978 desprès de la reforma ràpida aprovada per PP i PSOE, sense deixar de banda la sentència del TC contra l’Estatut. Des de les formacions que hi donen suport, ja s’ha instat ha ser coherent i rebutjar la carta magna, en canvi per Ciudadanos genera un greu problema institucional, i tensa les relacions de Catalunya amb Espanya, apart de menysprear una bona part dels catalans. Cal dir que el president Maragall mai va assistir a la cerimònia, i que el president Pujol va deixar de fer-ho a partir de 1988, nomes el president Montilla hi va assistir cada any, i aquest any no serà una excepció, per posar de manifest el seu compromís amb el text constitucional, que configura un marc de convivència que es garantia d’estabilitat democràtica i progrés social de l’Estat, i les nacions i pobles que la formen, alhora estarà acompanyat de la Alicia Sanchez Camacho pels populars, amb raons similars.

Realment es pot interpretar aquesta falta d’assistència a una operació propagandística que hores d’ara poca cosa ens aporta, o a una engruna de dignitat que ja seria d’agrair, desprès d’uns anys amb un president nacionalment espanyol, gracies a aquells que precisament avui aplaudeixen el gest de Mas, coses de la vida. El cert es que si el motiu oficial es el trencament del pacte per les reformes, i el tractament de l’Estatut, per coherència s’hauria d’explorar un altra via com es l’estat propi, i no pactes fiscals que no van enlloc, i que segueixen fent el joc a un sistema totalment podrit i letal pel nostre desenvolupament. No te justificació els gestos innocus com aquest, per desprès anar en direcció contraria amb excuses de mal pagador. Ciudadanos diu que hi ha problema institucional, suposo que encara no saben que nosaltres no som una autonomia artificial, creada precisament per aigualir les nacions reals, amb una historia al darrere, una identitat, i unes aspiracions com es Catalunya, i que el tractat signat amb la cúpula militar mirant amb lupa, te unes greus mancances democràtiques que nomes van buscar la imposició per retenir les nacions, especialment Catalunya, i el País Basc sota el paraigües espanyol. El cert es que  tant aquests, com populars no contemplen que cas d’haver assistit també hi hagués hagut menyspreu a una bona part de catalans, seguint les enquestes majoritaris, i que segurament no els interessa gens. El president Montilla segueix deixant el càrrec que ha ostentat com el d’un vulgar president d’una escala de veïns, be, crec que aquest potser el respectaria més, i  segueix veient aquest tractat com un marc de convivència i progrés, suposo que deu saber que l’evolució catalana amb aquest marc es totalment regressiva, i ho sap perfectament, un sistema nociu que impedeix el desenvolupament català, limitant la seva capacitat entre quatre parets, i posant pals a les rodes en qualsevol projecte que permeti un futur millor, com per exemple el corredor mediterrani, o les inversions incomplertes.  Un projecte per cert que inclou la mofa i burla de la paraula de la ciutadania catalana sobre un Estatut ja retallat, i que ha estat obviada pel TC, fent de la sobirania popular d’una democràcia un joc macabre. Aquest es el marc democràtic que defensa Montilla, i que cal denunciar per frau i nul·la defensa de qualsevol valor democràtic, prou d’enganys per mantenir Catalunya sota el jou de qui no vol el seu progrés normal.

En definitiva, cal valorar el gest com a normal per dignitat, i nomes cal posar l’interrogant pels motius reals, i la coherència amb accions futures del president català.