CDC I EL SEU RUMB CAP ITACA
El Congrés de CDC incorpora per fi el concepte d’Estat Propi en la seva ponència, i els seus objectius deixant enrere eufemismes dignes d’un llibre guinnes, concretament el president Mas, ja ha avisat que han pujat a les barques i posen rumb cap Itaca. Amb tota la prudència del món, crec que es un gest important pel país, que ara s’ha de confirmar amb els fets, però que d’entrada es bàsic per culminar el nostre procés cap a la independència.
Segons Homs, aviat hi haurà el portaveu del govern d’un estat propi, i sembla que aposten per buscar una majoria política en aquest sentit pel país. Constaten que l’actuació de l’estat espanyol es hostil cap a Catalunya, com s’ha comprovat amb la sentencia del TC contra l’Estatut, i volen garantir la pervivència com a nació, i viabilitat com a societat avui amenaçades. Creuen esgotat el projecte compartit, i els delegats han rebut aquest canvi amb eufòria. Els texts del partit han passat per plena sobirania, aconseguir més quotes de llibertat, i altres eufemismes per l’estil fins arribar al dia d’avui. De fet el President parla de que uns estats units d’Europa, Catalunya serà com Massachusets, però si això no es possible, necessitem estructures per garantir la nostra supervivència com tenen els altres.
Ja se que més d’un pot dir que les paraules se les emporta el vent, que la diferencia entre aquestes i els fets son massa grans, i fins hi tot que ja esta cansat d’enganys i ensarronades per l’estil. Realment tenen raó, però encara que nomes sigui per necessitat o per anhel de que sigui veritat, considero un pas molt important pel país el que aquest partit ha donat avui, segurament un primer pas, però en definitiva un pas. No cal enganyar-se, aquest partit des de la falsa transició democràtica espanyola ha estat el majoritari entre els catalans, i ha ostentat el govern català en totes les ocasions, excepte 7 anys de tripartit, per tant es vulgui o no es una peça clau pel procés, segur que altres forces molt més minoritàries faran la seva feina, i jugaran el seu paper cabdal, però al final la peça mestre de tot el tauler es aquest partit, agradi o no, no sembla massa discutible aquesta teoria, per tant la importància d’incloure l’estat propi com objectiu a la seva ponència, substituint eufemismes que no volien dir res, i dir clarament que el projecte espanyol esta esgotat i va contra Catalunya, encara que sigui una evidencia, també es important que tingui el seu espai en el document. Ara evidentment cal una segona part ,que son els gests i traslladar la teoria a la practica, la insistència amb un pacte fiscal impossible amb un projecte comú esgotat, no te cap sentit, i per tant això s’ha de començar a reflectir, els pactes amb un partit que fa de la seva bandera nacional espanyola el seu argument més poderós, quan ja altres aliances nacionalment en la mateixa sintonia sembla no te sentit, i ha de començar a finalitzar, abans no sigui massa tard, i la política feble en la confrontació, ha de començar a ser ferma i sense ambigüitats calculades que no van enlloc.
Ens parla el President de ser Massachusets, en una Unió d’estats d’Europa, això esta molt be, però sap perfectament que es gairebé una utopia, això no es Amèrica, i Europa es un altra cosa, on si no ets un estat, el teu paper es invisible, i on aquesta Itaca que ens diu ens espera nomes te un nom, i es diu independència, tot el demes es endarrerir una solució per vertebrar la nostra nació, que sense aquesta fita es debilita cada cop a major velocitat, i aquí la responsabilitat d’aquest partit es màxima. Per tant un vot de confiança, i ha sospirar perquè la majoria de partits tinguin el mateix objectiu, i vulguin donar el pas, aquell dia ja haurem guanyat definitivament.