CATALUNYA, NOU ESTAT D’EUROPA ES IRRENUNCIABLE
Les declaracions del president han tingut una resposta ràpida i contundent de l’Assemblea Nacional Catalana, i la seva negativa a canviar el guió de la més gran manifestació independentista de tots els temps. En uns dies on veiem com el director del MNAC vol treure la paraula Catalunya del Museu amb un nou atac d’autoodi, i el secretari de l’Esport català Ivan Tibau, denuncia el nul tracte rebut pel comité olímpic espanyol. Tot suma, i el dia 11 l’hem de fer grossa, i deixar tota aquesta misèria enrere i reclamar el clam de la població convertit en realitat li pesi a qui li pesi.
Sí, eufòria independentista, i què?
Sí, de tant en tant, la vida, que és gasiva i tràgica, regala alguna alegria. Fins i tot, la vida dels independentistes. Abans, a casa del pobre independentista, quan alguna cosa sortia bé, se’n deia miracle. Ara en podríem dir estratègia.
Sí, ens trobem en un punt que Espanya, el potent adversari que sempre ens ha furgat amb efectivitat en els punts més dèbils, està feble. Però nosaltres també ho estem i molt. La debilitat econòmica catalana és per a Espanya una oportunitat d’or per acabar d’anorrear-nos. Tenen la maquinària reservada als privilegiats que són un estat. No tindran manies a l’hora d’utilitzar des de la diplomàcia als serveis secrets, de la justícia al deute de l’Estat, de les pensions a l’ús tàctic del dret; tot per intentar acabar amb una nosa històrica i, per a ells, en certa manera incomprensible.
Sí, nosaltres estem febles. El país pateix una de les pitjors crisis econòmiques i socials dels darrers temps. Però el moviment social basat en la reivindicació d’una societat més justa, solidària, lliure, rica i equilibrada s’està canalitzant a través d’una demanda, d’una revolta independentista que s’alimenta en gran part d’aquesta feblesa. Agradi o no, mentre a Andalusia assalten supermercats i ocupen finques militars per jugar a les cartes, aquí una munió de gent de tot el país prepara per d’aquí un mes la manifestació independentista més gran que mai s’hagi organitzat. La nostra revolta obrera i social, cultural i política, nacional i de llibertat està en marxa.
Sí, el president Mas ens ha convocat a sortir pel pacte fiscal l’11S alertat potser que el poble ja sortirà per demanar i demanar-li un pas més. I potser per fer-li entendre, que de no fer-lo, prescindirà d’ell. Però no patiria gaire. De fet, aquest dimarts el president de la secció local de CDC a Vic, Lluís Corominas, presentava en nom de l’Assemblea Nacional d’Osona, l’operatiu per portar més de vuitanta autocars des d’Osona a Barcelona per la manifestació impulsada per l’ANC per la Diada. Ja pot anar dient el president, que l’11S, fins i tot els seus i des de primera línia, diran al món que estem fent la revolta.
Sí, hi ha eufòria independentista, i què? Fa poc pensava que el meu fill, de sis mesos, podria veure algun dia aquest país lliure. Ara començo a creure que fins i tot el veuran els meus pares. Només cal veure un fet: Espanya no té alternativa. Nosaltres, sí.
Quico Sallès
No és de rebut que el sr. Pere Pugès, membre del secretariat de l’ANC, declari “No pot ser que passi com el 10-J, que vam anar-hi per protestar contra la resolució del Tribunal Constitucional i perquè volíem l’estatut sense retallar”. El 10-J la consigna de la manifestació era “Som una nació. Nosaltres decidim”, no pas per “demanar” un estatut sense retallar [sic: qualsevol estatut d’autonòmia és una retallada] i encara menys per protestar contra una resolució del TC espanyol (i quan les resolucions d’aquest tribunal s’enmarquen dins la legalitat [espanyola] imperant, i legalment són conformes a les lleis espanyoles).
Cadascú és ben lliure de pensar que qui té al costat és curt de gambals o, directament, idiota. També de voler fer creure coses que no han estat de la manera que s’expliquen (per exemple, el tema de la objecció de consciència a l’exercit a l’Estat espanyol, tal com es tracta [tergiversa] en instàncies oficials catalanes, inclosa Catalunya Radio).
Crec que no hem d’utilitzar les mateixes armes del poder: Si fora així, portem les de perdre anticipadament. I que hem de canviar la mentalitat aquesta de que ens creiem més bònics i intel·ligents que el del costat simplement perque aquest és idiota. Perque no és cert: ni som tant bònics i bones persones, i el veí o veína no és idiota. Ara bé, nosaltres tampoc en som, d’idiotes (això ho dic per declaracions de polítics, monges i economistes varis, i també per segons quins programes “informatius/divulgatius/històrics”, que quan no menteixen,solen tergiversar o silenciar els fets objectius que “no interessen a la plebe”).
Atentament, i bona setmana
casino-ultimate-gambling |
winnercasino-spielen
The president’s statements have had an early and strong Catalan National Assembly, and his refusal to change the script of the largest pro-independence rally of all time. In a few days we see how the director wants to get the word MNAC Museum of Catalonia with a new attack of self-hatred, and the Secretary of Sport Catalan Ivan Tibau, no treatment received by reporting the Spanish Olympic Committee. Although short, and day 11 we made fat, and leave all this misery and claim back the cry of the people will become reality who would weigh heavier.
If you can, if at all possible, use a real human being face, hopefully your actual face or your social media, community manager’s face. Get close up. Eyes, smile, those kinds of things create the sort of stuff you’re looking for: trust, likability, familiarity, awareness. It creates that branding. Use a background, that is hopefully colorful, that helps the person to stand out, that’s a good color match. Professional photography can actually be helpful. I know it looks like it doesn’t because the image is this big. Who cares about professional photography at this size? You’d be shocked. You’d be shocked at how much it really actually helps.