CATALUNYA NO ES UN MOBLE
Aquest caràcter i manera de fer de fa molts anys segueix plenament vigent als representants de les institucions espanyoles, un altre comparació desafortunada que converteix la dona en poc més que un moble o una possessió sense anima. De fet es greu que Catalunya si que es considerada una conquesta amb una condemna fins a l’eternitat, es el seu concepte de democràcia.
Margallo, apart torna a fer el ridícul amb unes amenaces que ja han estat desmentides des de molts sectors i amb nombrosos estudis que demostren la perfecte viabilitat econòmica catalana sense discusió, i també demostren la mentida del nul reconeixement i encaix europeu quan ho tindria tant senzill com a nivell de Govern fer una consulta a la Comissió pertinent que portaria una resposta oficial europea,i que curiosament mai han demanat, ves que no sigui perquè els fa por la resposta. Pel que fa a l’altra qüestió cap estat que s’hagi independitzat de totes les maneres possibles ha rebut nul reconeixement, per alguna cosa deu ser.
No hi ha dubte que el ridícul de les amenaces segueix amb els fets d’impedir fins hi tot actes acadèmics per fer conèixer el nostre afer, amb una actitud que per si sola dona idea del caràcter antidemocràtic sense precedents i que finalment provoca l’efecte contrari al desitjat.
En definitiva un paper trist espanyol intern, però també internacionalment, on aquesta manera de fer cada cop es observada amb més incredulitat.