ALBERT CORTES MONSERRAT

L’últim intent desesperat del Ministre Blanco per evitar que la Unió Europea doni el corredor mediterrani en la seva totalitat com a eix prioritari, es una mesquinesa més de l’estat espanyol, per evitar el nostre desenvolupament. Per altra banda l’expresident Montilla, ens diu que el pacte fiscal no te encaix ni a l’estatut, ni a la constitució, i que l’actual sistema esta donant bons resultats, en una prova més del cinisme que gasta el PSOE-C, quan es tracta de la qüestió catalana.

Realment, aquesta xenofòbia es un llast impossible de suportar pel nostre present i futur, la filtració de la Unió Europea, i la seva decisió de prioritzar el corredor mediterrani, però amb dues branques, una que passarà per Madrid fins a Algèsires, i l’altra fins València, però el no Alacant ha generat alegria, però també confusió, de totes maneres la intenció es unir els principals punts portuaris en volum de contenidors, cosa que xoca amb la postura espanyola, i la seva aposta centralista on costi el que costi ha de connectar Madrid, encara que on vertaderament es important quedi fora del projecte, i es perdi una gran oportunitat, Blanco encara juga amb ambigüitat, però es va desemmascarar amb la seva signatura amb el ministre francès per l’absurd corredor central, que cas de confirmar-se la decisió europea, hauria de ser abonat integrament pels estats que els vulguin dur a terme, i això per Catalunya sempre pot ser perillós, ja que podria acabar pagant els plats trencats. Per altra banda l’expresident Montilla des de Madrid, afirma que el pacte fiscal no te encaix ni a l’estatut, ni a la Constitució, ho considera un pas en fals que no aporta solucions per la crisi, i considera que el govern prioritza el sobiranisme a la situació econòmica, alhora afirma que l’actual sistema financer esta donant bons resultats, i tant sols hi faltaria incorporar alguns ajustaments, com la clarificació del procés de pagament dels fons de competitivitat.

 

Efectivament, l’estat espanyol ha mantingut des del principi d’aquesta oportunitat  per afavorir la zona que pot, i genera més riquesa, i la seva connexió amb Europa, una actitud obscena, i que de retruc hauria d’obrir els ulls al País Valencià i Murcia, i veure com les gasta l’estat i la seva paranoia centralista, i sempre tractant Catalunya com l’enemic a batre, no entenen de criteris econòmics, logístics o de desenvolupament, tant els fa, el govern socialista espanyol ha evitat posicionar-se a favor del corredor mediterrani, i s’ha inventat un absurd corredor central amb un cost molt superior, i un nivell de transport de mercaderies molt baix que tants sols busca perjudicar la part mediterrània, amb la catalana al capdavant, quan ha estat impossible dissimular, el ministre va signar l’acord amb el govern francès, i la seva aposta per aquest altre corredor, i amb un tracte d’estúpids a la ciutadania, ens explicava que això no significava no apostar pel mediterrani, ara quan sembla que la Unió Europea simplement ha aplicat la lògica que qualsevol estat s’hauria plantejat, i ràpidament el ministre encara esgotarà totes les possibilitats per endarrerir el projecte, i finalment  pel racisme existent, i per qüestions electorals encara podem veure la construcció del central pagat integrament per l’estat espanyol, i si això succeeix, els catalans tenim molts números d’acabar finançant un projecte que va contra els nostres interessos, es el preu que s’ha de pagar per mantenir aquest malson anomenat Espanya.

 

Per altra banda, l’expresident Montilla ens diu que el pacte fiscal no cap a l’estatut, ni la Constitució, i lloa l’actual sistema, suposo que no deu haver vist els números de la Generalitat, ni deu saber del nostre espoli del 10% del PIB anual que marxa per no tornar, i que es la nostra vertadera crisi, parla de que nomes fa falta uns ajustaments com el fons de compensació, quan li recordo que fa molt poc els seus 25 inútils diputats, i van votar contràriament al seu just pagament, que no se n’adona, o es que ens tracta d’imbecils directament, els seus pobres arguments van plens de contradiccions, i es que la paranoia, i l’obsessió malaltissa contra Catalunya, no te més cura que la llibertat.