ALBERT CORTES MONSERRAT

Fa pocs dies sel Conseller de Política Lingüística Francesc Xavier Vila en una entrevista a la radio i davant la pregunta senzilla de si era partidari d’obligar per llei a saber català per poder treballar de cara al públic a Catalunya, ens respon que no coneix cap país que parli en aquests termes i nerviós fa una resposta llarga per no dir res concret. Sort que era el màcim responsable de vetllar per la nostra llengua.

Fins aquí hem arribat, per veure la dimensió de la tragèdia, el conseller ens diu que el que hem de fer es que les empreses garanteixin la disponibilitat lingüística, de tal manera que totes les empreses siguin conscients que el seu personal ha de poder atendre en català al personal. Obligació per poder treballar, diu que no coneix que existeixi en cap país en aquests termes.

Crec que sobren les paraules per veure on ens trobem, la pregunta era senzilla i és podia respondre contundentment amb un Si, sense cap mena de vergonya. Si a Catalunya per poder treballar de cara al públic no exigim el català, on ho pensar fer el conseller. Crec que és un debat que en cap lloc del món seria vàlid, si vas a Alemanya i treballes de cara al públic sense saber alemany crec que seria surrealista, i així podriem seguir amb la resta de llengues, excepte és veu el català que actuant amb normalitat ho disfressen d’imposició i de greuge, cosa que si valida el conseller. De fet la llei ho diu ben clar la protecció en tots els sectors del Català, no posa excepcions, de fet els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer les dues llengues oficials, i per tant aquests treballadors exactament igual, no hi pot haver confussions. Diu que no coneix cap país en aquests termes, de fet jo no en conec cap al contrari. Si ens centrem en el català, Andorra seria un exemple ben proper on els drets lingüístics de la societat queden protegits, cosa que evidentment molesta al conseller quan es tracta del català que tracta com a llengua de segona o d’anar per casa en benefici d’un altra que no és la propia del país tal com també diu la llei, en aquest cas l’Estatut d’Autonòmia que crec que també li afecta amb ell.

Quan escoltes respostes i relats així sobre la nostra llengua i menys venint del càrrec que bé, veus clarament que la catalanofòbia està instal·lada al Palau de la Generalitat i que la supervivència i normalització no estarà mai garantida amb aquests personatges que simplemetn segueixen la catalanofòbia que ja estem acostumats enamora tant a l’Estat espanyol.

.