ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CATALÀ I VALENCIÀ: UNA SEPARACIÓ XENOFOBA

Sense categoria

En la Comissió General de les Comunitats Autònoms del Senat, es disposarà d’intèrprets de gallec, èuscar, Català i Valencià, aquests dos últims també estan separats  a la web del Senat.  Aquestes intervencions son regulades en un article, on estableix que les sessions  d’aquesta comissió es podran fer en qualsevol de les llengües que tinguin caràcter d’oficials en qualsevol comunitat autònoma, segons la Constitució i els Estatuts com en aquest cas el Valencià, què ens parla d’aquest idioma inventat.

Aquesta distinció entre les dues llengües esmentades, ja s’aplicà últimament en altres sessions com la que va participar la ministra Elena Salgado, i on el cost de la traducció al valencià va costar 6500 euros.

D’altra banda el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha avalat un altre cop la unitat del català, ja què  ha ratificat la validesa de la titulació de filologia catalana, per quedar exempt de les proves de valencià en les oposicions dels docents, a més critica la conselleria corresponent per no complir amb mes d’una quinzena de sentencies com aquesta del mateix tribunal i del Constitucional, què ens diuen que no hi ha raó jurídica que no avali que amb aquest títol s’avala sobradament la llengua d’aquest territori anomenat oficialment valencià, i en l’àmbit acadèmic català.

Realment esperpèntic i ridícul aquesta lluita de l’Estat Espanyol per afeblir fins fer desaparèixer la llengua catalana, on en una decisió sense precedents arriben a inventar-se una nova llengua per separar-la de la seva original, en contra de les sentencies judicials com la que abans he comentat, i en contra de tota la comunitat lingüística, on cap expert en la matèria te el més mínim dubte de que les dues llengües en realitat es una, com pot ser la varietat a les Balears o a l’Alguer, per posar dos exemples.

Aquest objectiu que ja be de molt lluny en aquest estat amb vocació monolingüe, crea unes despeses com en el cas dels traductors a les institucions, o amb el recent exemple de la propaganda per les Eleccions Europees, que es diner públic pagat per tots absurdament, i què en altres estats deu provocar estupor i sorpresa, que un estat que teòricament compren tot el territori que ells anomenen Espanya, faci un tracte diferencial depenent de la part  de territori que busquem, i on amb el cas de les llengües tant sols el Castellà es valorat i la resta, sobretot el català, pel seu nombre de parlants, el tingui vetat per ser llengua oficial a Europa,  i el divideixi per estrènyer el cercle de la seva desaparició amb campanyes constants de desprestigi.

Això nomes te un nom, i aquet es xenofòbia i racisme lingüístic, què crec es un motiu més per la urgència en crear un estat propi, i poder salvar la nostra llengua per posar-la al lloc on li pertoca.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.