ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CATALÀ I ESPANYOL: IMPOSSIBLE

Sense categoria
Les paraules de Muriel Casals dient que no hi ha manera de ser català i espanyol, una versió que ens be de forma clara de l’Administració espanyola, es tota una declaració d’intencions i una forma molt real de resumir aquest procés que viu Catalunya per aquella gent que encara somia amb una entesa per renovar la nostra relació o que sentimentalment vol mantenir les dues animes amb igualtat de condicions i amb normalitat.

Com diu Eduard Voltas en un escrit comparant aquest proper 8 d’abril proper i la defensa del nostre dret a decidir a Madrid amb la defensa de l’Estatut, aquest cop no hi haurà vol xarter de la societat catalana de suport, ja que el que volem es connexió directa amb el món. Una metàfora molt encertada i que l’espectacle que allí veurem definirà el tracte que ens espera seguint com autonomia espanyola, ni el fons ni les formes seran de rebut, i satisfets desprès de negar-nos com a poble, i negant la democràcia més elemental, els diputats populars i socialistes espanyols marxaran satisfets i amb el deure complert havent fet servir la seva bilis contra Catalunya sense cap mena de vergonya, i el que es pitjor, una tàctica que els donarà rèdits electorals en molts sectors de l’Estat.

Efectivament, serà una prova més de la negació dels que volen ser català i espanyol, on podríem distingir aquells que volen una nova relació amb Espanya que ens integri les dues parts per igual, cosa que ja s’ha demostrat impossible, i tantes vegades incomplerta que realment amb el comptador de la credibilitat a zero des de fa molt de temps. La segona part seria sentimental, i si be aquesta es personal i intransferible, més enllà de les relacions personals i l’amor per un determinat territori no hi ha res més. La nostra comunitat mai serà tractada per igual, el nostre pacte sempre serà des de l’imposició i totalment desigual, sent l’ase dels cops d’una terra conquerida que no es respectada per la seva singularitat, i que simplement es busca una assimilació total per ser finalment i desprès de 300 anys acceptada plenament.

Per tant espanyol i català es una quimera impossible que un dia i un altre ens demostren, deixant nomes una solució com es seguir el nostre camí, i un cop des de la igualtat poder reprendre aquesta relació, cadascú defensant els seus interessos propis com no pot ser d’altra manera. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.