CASADO I ROLDAN
Aquests dos polítics espanyols, un líder Popular i l’altra diputada al Parlament de Ciudadanos van fer ahir intervencions amb el mateix cinisme i nul·la humanitat que dona per fer una reflexió.
Veiem com en Casado a Madrid repeteix constantment la qualificació de “Cop d’Estat” per referir-se al procés català i tot amanit amb una violència que es veu ell va veure.
Utilitzar aquesta expressió tant repetidament, nomes es per mala fe per un costat, però per altra per que li sona propera i fins hi tot diria que amable, de fet aquesta ultra dreta rancia espanyola que exhibeix poc difereix del franquisme patit durant 40 anys en termes de conceptes, i això per un Estat que teoricament diu porta més de 40 anys de democràcia es un mal simptòma i alhora explica quin tipus de transició i estructures ha conservat per frivolitzar amb termes que en Estats civilitzats i consolidats democràticament serien insults gravissims i esborrats pràcticament del vocabulari. Una manera de fer que malauradament estem acostumats però que dona idea d’un Estat podrit del qual ni els mateixos espanyols de sentiment haurien de sentir-se orgullosos.
De fet una violència que manté la vergonya dels nostres presos polítics ja fa un any, amb una situació tant injusta com deplorable que sembla no importa amb aquest personatge i el seu odi malaltis.
Per altra banda vam escoltar un cop més Roldan, com parlava de tractes de favor als nostres ostatges polítics, amb visites infinites, despatxos assignats i mil i un privilegis per ells que nomes existeixen en la imaginació d’aquest partit que va neixer per destruir una llengua, la catalana, el que ja diu molt d’ells i que ara segueix aquest odi i aquesta mentida constant fruit de la nul·la humanitat dels seus membres.
Saben perfectament que compleixen la llei de presons, amb les visites que els corresponen, les tasques com qualsevol pres i el règim que han de complir sense més, però els que van ser companys seus en seu parlamentària, ara son l’estilet del seu odi, i veiem com es riuen de les seves famílies, dels mateixos presos en diverses sessions al Parlament, i com utilitzen expressions com “trena” per dir presó o “puñeteros” castells recentment amb un total menyspreu com a polítics i com a persones.
Una humanitat que ens distingeix molts cops dels animals, però que en aquest cas arriba a extrems que segurament no podiem imaginar.
Roldan i Casado, exemple del comportament humà més repulsiu.