Tots aquells votants socialistes que van col·locar aquest personatge a Madrid, amb promeses de defensa dels nostres interessos per damunt de tot, i que han seguit la seva trajectòria, ara com a Ministra de Defensa espanyola, i les seves declaracions de la sentència del TC, espero i desitjo vegin l’errada que van cometre, no dubto que molts de bona fe, però sobretot aquests, i com vulgarment es diu de les errades se n’aprèn, i no tornaran a dipositar la confiança en un personatge i un partit, què clarament va en contra dels nostres interessos, i quan dic nostres, vull dir de tots, els que creuen amb aquesta nació i els que no. Cal desemmascarar aquests farsants per no caure un altre cop en el mateix parany.
Prop de 1700000 votants van donar confiança el 2008 a la Carme Chacon per les eleccions espanyoles, i on el seu programa que anomenava aquesta paraula trampa i impossible, què es el federalisme molts cops, i ens defensava el Tribunal Superior de Justícia com última instància a Catalunya, i unes majors competències en aquest àmbit per la part catalana, com també defensava un nou model de finançament més just per el nostre territori. Cap d’aquestes dues promeses podrà acomplir-se donat que han estat retallades de l’Estatut per part del TC. La seva reacció ha estat oposar-se a la manifestació del dia 10 a la qual s’adherit el PSOE-C per tenir altres compromisos, i demanar valorar el 95% del text que ha quedat íntegre, i no protestar per un 5% que ha deixat ferit de mort el text en els aspectes abans indicats, i molts d’altres que la Chacon no li importen en absolut.Diu que treballaran per recuperar-lo, i s’atreveix a dir que Catalunya ha d’estar feliç per la retallada, i donar gracies a Jose Montilla i Jose Luis Rodriguez Zapatero pel seu esforç en tenir el major autogovern que mai ha tingut aquest país.
Aquest personatge representa el cinisme personificat d’aquest partit, junt amb d’altres del arc parlamentari català que pretenen que ara ens creiem els seus escarafalls i la seva indignació, quan fa quatre dies tots intentaven fer mans i mànigues per endarrerir la sentència fins desprès de les eleccions, deien per responsabilitat, en realitat era per vendre els seus falsos productes electorals sense haver de fer front un altra cop a la dura realitat que ens dona l’estat espanyol. La Carme Chacon pretén valorar la sentència per quantitat, i no per qualitat, quan precisament la part retallada es essencial no tant sols en el fals programa electoral que va vendre, sinó amb la llengua, el finançament, l’autogovern o la justícia, per citar quatre exemples.Tots ells, temes que segurament amb ella ni li van ni li venen. Evidentment defensa el seu nacionalisme espanyol, i el seu president Zapatero per damunt de tot, i pretén que donem les gracies amb ell i al President Montilla. Quan aquests dos personatges han incomplert totes les promeses per aprofundir l’autogovern català, i senzillament han estat un tap pel nostre estat del benestar.Ha tornat a treure el tema del nostra major autogovern, un altra cosa que sap perfectament que es mentida, ja que es pur miratge estètic sense rendiment real, i on en Zapatero ja ha avisat que això es el final del trajecte.
Aquest tipus de personatges sembla que des dels seus objectius nacionals espanyols, i sempre en contra dels interessos dels seus votants catalans, ens prenen per imbecils, i pretenen fer creure que treballen per nosaltres, quan precisament son els nostres pitjors enèmics, i cal deixar-ho ben clar.
Aquests son els personatges que cal vèncer, des de Madrid, o els que des d’aquí disfressen les seves ànsies de gestionar el mínim poder català amb fantasies com el concert econòmic, quan el TC acaba de condemnar-nos a l’espoli per sempre. Cal fer neteja per dignitat, ja que tots aquests no ens poden representar a ningú que no siguin ells mateixos.