ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CARLES DUARTE I COM INTENTAR CONFONDRE A UNA POBLACIÓ

Sense categoria

El president del CONCA (Consell Nacional de la Cultura i les Arts), seguint els passos del Director del MNAC, defensa que hauria de ser possible que un escriptor català que escrigui en espanyol pogués rebre el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat, ja que no es un premi de Literatura catalana. Un nou intent barroer de confondre, i fer veure coses que enlloc del món es plantegen precisament per absurdes, si es que darrere no hi ha unes intencions ben definides com son la desaparició de la nostra llengua, i cultura des del nacionalisme espanyol més ranci. Ja n’hi ha prou de disfressar de civisme i bondat accions totalment fora de lloc, que tant sols segueixen donant corda al genocidi cultural que hem de patir dia rere dia.

El CONCA vol considerar la literatura en espanyol com a cultura catalana, i ens posa l’exemple del cinema on aquesta diferència no es dona, i parla de la poca justícia del tracte a autors catalans que escriuen en espanyol. Ens diu que han quedat al mig, i que no acaben de ser reconeguts ni a dins ni a fora de Catalunya. Aquest premi nacional en la seva modalitat de literatura diu que no es un premi de literatura catalana. Va posar exemples com Ana Maria Matute, Juan Marsé o Eduardo Mendoza tots nascuts a Catalunya, i parla de barrejar qüestions acadèmiques i socials quedant en terra de ningú. El conseller Mascarell es va mostra partidari d’aquestes reflexions. Per últim parla de potenciar la creació en català ja que es la llengua que va néixer en aquest país, però reclama un reconeixement com a propi de la realitat cultural expressada en castellà.

Francament, crec que es absurd intentar fer veure el que tot el món te assumit com a normal, aquí i en benefici del nacionalisme espanyol més ranci i excloent per definició, fer propostes de segons que, en Carles Duarte, ens parla de la llengua espanyola, potser caldria recordar-li que aquesta llengua no existeix, es la llengua castellana, i aquesta no vol rivals, ni que siguin petits, i no te el més mínim problema en entrar per imposició, i no respectar cap llengua minoritària plantejant autèntics genocidis culturals com veiem a les Illes, Aragó, País Valencia i Catalunya. Caldria dir que aquests autors que ens parla tenen el dret d’escriure amb la llengua que vulguin del planeta o inventada si arriba el cas, però això te unes conseqüències, i es que no poden ser catalogats com a literatura catalana, que va totalment lligada a una llengua, com totes les literatures del planeta, o es que la catalana es diferent. Per tant, aquests premis nacionals en la modalitat de literatura evidentment han d’exigir que les obres o la gran majoria siguin en la nostra llengua, talment com fan guardons similars d’altres llocs, sense que ningú se li passi pel cap bajanades mal intencionades com les que hem sentit. Ser nascut a Catalunya no es suficient, s’ha d’exercir, es a dir, jo puc ser un escriptor nascut a Vic, però si tota la meva obra es en rus, mai seré considerat literatura catalana, es de lògica total. Aquest problema de terra de ningú, en tot cas prové de la xenofòbia espanyola contra tot el que be de Catalunya, encara que sigui amb escriptors com aquests que escriuen amb la seva llengua, però no es el nostre problema. He dit la seva llengua, ja que aquí tenim una de pròpia, i amb una llarga historia al darrere, i això no es pot veure alterat per realitats culturals a base d’una immigració massiva que ha portat els seus costums i la seva llengua incorporada i protegida. Respecte tot, igualtat amb la pròpia mai. Talment si en els propers anys rebéssim una immigració massiva d’Afganistan posem el cas, ens hauríem de plantejar l’afganès al mateix nivell que el català, segur que no, però en canvi amb el castellà tot canvia.

En definitiva se li veu el llautó en aquests personatge, i ens vol fer combregar amb rodes de molí que nomes tenen la finalitat de fer-nos desaparèixer com a llengua, cultura i en darrer cas com a identitat, i es un motiu més per demanar i exigir el nostre propi estat amb justícia per tothom, però les coses clares.

 

 

 

 

  1. unida a la llengua del territori. Els autors anglesos, francesos (Jonathan Littell, Les bienveillantes, premi Goncour 2006) o americans que escriuren a Catalunya ningú els reivindica com a cultura catalana. Per què només els que escriuen en castellà? Invasió cultural espanyola!
  2. Simplement és el més normal del món. Què vols que et digui, ultranacionalista, jo gaudeixo dels llibres de Vazquez Montalbán i em sembla que reflexen també la cultura catalana. Una cultura complexa, mestissa i molt rica. Què hi te a veure això amb volguer cap eliminacio del català? Voleu eliminar tota heterodoxia i imposar la vostra visió de Catalunya com a única, oficial i obligatoria. Nacionalismes=càncer del segle XXI. 
  3. La polèmica està servida. Jo trobo que està bé que cadascú escrigui amb l’idioma que més bé li vagi. Això si, que després els hi reconèguin el mèrit al país on aquest idioma és propi. Per que no parlen d’escriptors d’altres països, que hi són, i que tenen el valor d’escriure en català? No mereixen un reconeixement social i institucional? Ens hem d’ocupar de premiar l’idioma d’un estat i un país que voldrien que el nostre desaparegués del mapa? No convindria més que aquests gestors culturals s’ocupéssin de la normalització de la nostra llengua, el català?
    Salutacions.
  4. “Ens diu que han quedat al mig, i que no acaben de ser reconeguts ni a dins ni a fora de Catalunya”

    Si escriuen en Castellà i els parlants de castellà no els reconeixen com a tals tenen un bon problema … per què si escriuen en castellà no els reconeixen com a tals? amb quins energúmens tracten aquests escriptors !???

    Espanya és gran, que vagin a Espanya on se celebren milers de concursos de literatura castellana!

    Prou de colonització! Prou de tonteria!

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

  5. és increïble com ens volen fer combregar amb rodes de molí, però encara trobo més increïble l’argumentació que donqa aquest individuanomenat Duarte i que segur que està encantat de conèixer-se

    resulta que aquest home l’amoina que aquests catalans plens d’auto-odi no esl  reconeixen fora d’aqui, concretament a espanya i jo pregunto, i què? i per això nosaltres els hem de premiar?

    jo creia que els responsables de cultura, doncs això, que tindrien una mica més de cultura

    és que no ha quedat ja prou clar, què català no és pas el nat aqui sino aquell que vol ser-ho, na Patricia Gabancho és catalana i fà cultura catalana perque aquesta ha estat la seva opció, és pot dir el mateix de la Matute? una persona que amb la edat que té hi encara hores d’ara no li rota ni de dir bon dia, ha estat ella qui ha optat per la cultura espanyola ningú no l’ha obligat, i si vol premis i reconeixements no és de rebut que els reclami a qui ella voluntariament menysté, que les  reclami a qui va dirigida la seva cultura, que no diguin que nosaltres ho fem malament per no reconeixer la seva feina, en tot cas qui ho fà malament son els seus estimats espanyols que no els volen reconeixer per la seva suposada catalanitat, doncs apa a a ser coherents amb la vostra opció i si voleu criminalitzar a algú no ens apunteu amb el dit a nosaltres, acuseu al sectaris i provincians ai no vull dir els cosmopolites de Madrit

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.