ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CAPTACIÓ PUNTUAL D?AIGUA

General

Aquesta definició, l’ha utilitzada el govern suposadament seriós de la Generalitat per definir un transvasament com qualsevol altre.

 

El conseller Baltasar, i per afegit el govern sencer, han volgut jugar amb les paraules, pensant que la gent ho acceptaria, i que els fets amb una definició diferent canvien de significat.

 

Suposo que trencar la imatge junt la Plataforma per la defensa de l’Ebre, defensant el no al transvasament, pesa molt a ICV, per anunciar i proposar un transvasament a la capçalera del Segre.

 

El problema ha vingut per la negativa del “Gobierno amigo” amb aquesta opció, i recordant que ell te les competències en el tema, es el que te la dependència. La oposició ha aprofitat per fer critica i posar al damunt la seva proposta de transvasament del Roïne.

 

Segons els experts en el tema, el problema es aplicar un nou model de cultura de l’aigua, què evidentment no inclou transvasaments, i si desalinitzadores, depuració d’aigües, i utilització responsable del preuat líquid. Aquesta nova política be de lluny, i ni els governs convergents, ni l’actual han estat capaços de dur-la a terme, fent-se la situació greu per la sequera actual.

 

El mínim que es pot exigir als nostres representants polítics es la previsió de solucions amb problemes què s’agreujaran si es deixen de banda, i sobretot amb problemes generals del país, deixar la demagògia, el tacticisme i el partidisme per altres ocasions i utilitzar l’ètica i la professionalitat que se’ls hi suposa.

  1. Qui diu que la “nova cultura de l’aigua” (que caldria aclarir què rediastre significa aquest concepte) no inclou transvassaments?
    Els transvassaments són un recurs antiquíssim i perfectament correcte. L’aigua que es deriva del Ter cap a Barcelona n’és un. L’aigua que va de l’Ebre a Tarragona n´és un altre. Tot el sistema de canals Cinca – Noguera Ribagorçana – Noguera Pallaresa – Ebre, que permeten regar terres que altrament serien ermes, són transvassaments.
    Els problemes rarament tenen una única solució, sinó una acumulació de recursos. Reutilitzar aigües de depuradora? És clar que sí!  Reciclar aigües grises? Per descomptat! Implantar regs gota a gota? I és clar! Dessalinització? Oi tal! Transvassaments? I per què no?
    El que cal és emprar els recursos a l’abast amb sentit comú i sense excedir-se; però és absurd dir que no a tot.

Respon a Albert Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.