ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CAP PAS ENRERE

Sense categoria
Com diria aquell, prova superada. Un salt de participació significatiu i esperançador, una victòria clara de les formacions pro consulta, i un enfonsament dels partits que menystenen la democràcia com PP, PSC i Ciudadanos. Unes declaracions posteriors en clau unitària i amb la vista posada al 9 N, i unes declaracions tronades dels partits derrotats que sembla encara no han entés res. Com va dir el President, “tot segueix endavant, ni un pas enrere”. 

Efectivament, la jornada va ser rodona i mereix unes reflexions, sobre tot en clau catalana, la clau europea te tants matisos que resulta difícil fer lectures acurades per la diversitat de votacions existents. El primer objectiu es aquest augment de 10,5 punts en unes eleccions europees fruit de la petició sobiranista i que fa superar a la mitjana Europea en 4 punts i la Espanyola en 2 punts. No s’ha arribat al 50%, però es prou significativa per estar satisfets i donar aquest primer missatge a Europa des de Catalunya.

La victòria repúblicana, amb CIU al darrere dona ales i validació al procés i dona idea de la transversalitat del projecte, i la bona feina feta en totes direccions, si això i sumem els bons resultats d’Iniciativa, dona un 56% favorable dels partits de la consulta que encara i podríem afegir la nova formació Podemos i sorpresa dels comicis declarada favorable al dret a decidir, un altre missatge a Europa.

Per la part de la derrota, els socialistes amb més de 20 punts perduts viuen una nova davallada i ho arrodoneixen amb el discurs d’en Pere Navarro que viu en el seu planeta particular dient que el derrotat era Mas per les seves polítiques, quan aquesta formació ha guanyat 100 mil vots, es manté a pesar del pes del Govern en un període tant dur, realment un discurs que ja no entenen ni els cada vegada menys militants d’aquest partit. De fet en un Estat normal i amb uns resultats així, la dimissió de Navarro seria normal, cosa que aquí no succeeix. A nivell estatal espanyol, la Carme Chacon ja presenta candidatura per succeir el tron de Rubalcaba, si això ha de ser la renovació van ben arreglats.

Per la seva banda els Populars cauen a la cinquena posició i perden més d e8 punts, amb un altra líder com Sanchez Camacho parlant de campanya difícil i de suportar la violència fins hi tot física que no mes existeix en la ment de la Popular, suposo que no es va atrevir a apel·lar a la majoria silenciosa que ni es manifesta ni va a votar, no serà que no existeix.

Per Ciudadanos, el suport a Espanya ha estat vital, suposo el que no ha pogut trobar a Catalunya, els seus dos escollits, Nart i Girauta han estat un exemple en campanya de la misèria democràtica que viu l’Estat, si això es la renovació, també van ben arreglats.

Finalment dir que els missatges del President i de Junqueras i dels seus candidats corresponents van en la línia de mantenir la unitat per arribar al 9 de novembre amb totes les garanties i francament es d’agraïr. Ells tenen que seguir la seva part de feina, i la ciutadania te una següent parada l’11 de setembre, per anar ja cap a la consulta per decidir el nostre futur. Com va dir el comunicador Gabilondo, això va seriosament. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.