CAP CANVI
La ponència del Constitucional tal com es preveu avalarà la llei d’amnistia, però deixarà a banda el tema de la malversació. Per tant persones com el President Puigdemont no entraran en aquesta llei i de moment hauran de seguir a l’exili si no volen ser detinguts.
Els casos de Puigdemont, Junqueras i Turull seguiran igual amb la seva malversació i no entraran a la llei d’amnistia per molt ratificada que sigui la seva constitucionalitat i amb l’argument que van obtenir un benefici personal. Un text de més de 200 pàgines que no en farà cap menció. Així donç el recurs popular que ja no ho impugnava. La sentència definitiva és preveu el 26 de juny.
Aquesta comèdia constata que la llei d’amnistia pactada i venuda com la vuitena meravella per part d’Esquerra és un nyap de grans proporcions, que ha servit per amnistiar els agents que van ser uns salvatges amb violència extrema el dia 1 d’octubre i que ha deixat els principals caps del procès fora d’ella amb una excusa esperpèntica com una malversació que evidentment no és veu per enlloc i nomes existeix en ments malaltes dels jutges espanyols afamats de venjança.
Pel que fa al President Puidemont, s’ha de reconèixer que desprès d’incomplir amb les lleis del Parlament i no anar endavant amb la independència, va triar l’exili que hauria d’haver estat amb tot el Govern en ple per seguir el procès, però que al no ser així vam comprovar que la unitat per la independència i el compromís del Govern era una mentida, i nomes comptava la salvació personal d’un objectiu del que mai van voler arribar al final. Les posteriors victòries judicials van assenyalar el règim espanyol i van ser l’únic oasi de victòries davant tanta submissió a Catalunya. Un cop passat el temps hem vist com Toni Comin no pot ser europarlamentari com si ho van ser la passada legislatura, com la famosa taula a Suïssa amb un mediador no serveix per res, ja que els incompliments son flagrants, i com els partits en terres catalanes pactaves amb els repressors a canvi de res com hem vist repetidament.
Davant això i mès enllà de la vinguda express del President a Barcelona i la seva nova fugida, la llei d’amnistia tampoc serà el seu paraigues de tornada i ara cada cop te menys sentit el seu exili, apart de les seves conseqüències personals. La credibilitat ha minvat i si seguim així pot acabar en l’oblit.
Cap canvi.