CANDIDAT PER TOT
La decisió d’Esquerra de presentar Oriol Junqueras a totes les eleccions siguin espanyoles, europees o catalanes segueix sent contradictòria. Alhora hi podem sumar que des de l’orbita de Junts per Catalunya sembla que els números u de cada provincia també seran presos polítics amb la mateixa línia.
Segurament hi ha arguments de partit i de numeros electorals que donen raons als partits per aquestes mesures i captar emocionalment aquells vots que segurament es podien sentir allunyats d’aquestes eleccions encara amb la decepció al cos pels fets viscuts aquests darrers temps.
Per altra banda i deixant el partidisme pur i dur de costat, cal veure l’utilització dels presos polítics absolutament per tot i que els partits semblen encantats amb la idea, i que francament no veig tant de rebut.
Deixant de banda la injustícia del que veiem, de la seva situació i de la condemna que ja sembla escrita per la farsa de judici que ens ofereix cada dia el Tribunal Suprem, això seria un tema i l’altre l’us indiscriminat dels partits catalans independentistes de la mateixa situació com a tapadora per no afrontar el vertader problema. La seva actitud des del 21 D, la seva nul·la desobediència i seguiment al mandat del poble, el posar temps al que encara no ens han explicat en forma de Referèndum i lleis de costellada en contraposició als discurs oficial de posar el poble al límit amb un objectiu vinculant i real.
Es un tema que els va molt bé per tapar vergonyes no explicades i on el factor emocional ajuda i molt en aquest propòsit, una espècie d’objectiu per tapar el vertader objectiu.
Dit això, i seguint amb el fil exposat crec que a les Eleccions espanyoles hi havia dues possibilitats dignes. Una coalició unitària per la República de tots els partits i amb l’objectiu de parlar amb tothom sempre en base a fer efectiu el mandat popular i l’altra la no presentació o deixar les cadires buides un cop assolit els representants. Evidentment ni una ni l’altra sembla entra en el full de ruta, per cert inexistent, i on obviant el context res fa canviar la situació d’una època autonòmica normal.
Juga amb els sentiments de la gent es indigne i en aquest cas sembla que es un trumfo que els partits explotaran fins al límit.