CANAL DE DIÀLEG
La reacció del PSOE per la decisió del trencament de Junts ha estat dir que en una relació sempre hi ha alts i baixos, oferir mà estesa i que sempre s’ha de mantenir un canal de diàleg. En definitiva el cinisme caracteristic de la política ajudat pels mitjans afins i interessats.
La tàctica socialista ja veiem que és donar les culpes a junts i brandar l’espantall de l’alternativa pitjor en forma de Govern de Populars i VOX. Això ho escoltarem ara repetidament com un mantra que defineix perfectament la dèbil democràcia que tenim i la misèria dels partits que ocupen les estructures de poder i les cadires. Independentment que la credibilitat de Junts aquests dos anys ha quedat tocada i nomes s’han vist obligats a fer aquest pas quan han vist perillar les seves perspectives electorals, motiu autèntic d’aquest pas disfressat d’honradesa i servei al país, la realitat és que l’únic culpable o el culpable principal és el partit de Govern que ha pactat amb diferents formacions i concretament amb aquesta s’ha compromes a una sèrie d’acords que mai han tingut cap intenció de complir amb una mena de qui dia passa any empeny i amb l’aval que les formacions afins com per exemple Esquerra viuen amb el xantatge de perdre quotes de poder amb Govern d’un altre color i sent còmplices del fals relat de guanys que simplement no existeixen.
Una mà estesa diuen, caldria preguntar amb quina finalitat, un canal de diàleg que queda amb això, paraules buides de contingut i cap concreció real que derivi a la ciutadania, no veig en que hauria d’imporar una alternativa d’un color diferent quan els beneficis son zero, els incompliments tots i l’excusa de la part social tampoc és de rebut ja que hem vist polítiques teoricament d’esquerra amb clar toc de dreta o simplement inútils com la qüestió de la immigració per exemple.
Veurem com acaba, però en principi un Govern en minòria te que convocar eleccions i no dir que presentarà uns pressupotos que sap seran tombats o lleis que no passaran el filtre de la seva validació. Francament als partits catalans la governabilitat espanyola ens hauria d’importar poc, i més quan ahir va fer 8 anys d’aquella votació el 27 d’octubre i posterior declaració que va quedar en res i aquest cop no per culpa d’Espanya que va jugar el seu partit com Estat antidemocràtic, sinò per un incompliment que encara dura i que ens ha portat a aquests 8 anys de vergonya aliena i on cap dels nostres partits ha recuperat la dignitat o la teorica coherència.
Un canal de diàleg.