CAMPANYES PER AVANÇAR EN LA DEMOCRÀCIA I LA SOBIRANIA
Dues noves campanyes circulen per la xarxa aquests dies, i ja estan recollint adhesions, una vol desemmascarar un feixista de nom Juan Antonio Samaranch, i que ocupa el lloc de President honorari del Comite Olímpic Internacional, per vergonya d’aquest estament del mon de l’esport. La segona dona suport a la presentació de les CUP a les eleccions al Parlament en principi el 2010, al considera que es un avenç per la llibertat de la nació catalana.
La primera la presenta un grup de persones anomenat Democràcia i dignitat a l’esport (www.democracyanddignityinsport.com) , sota el títol què el moviment olímpic no pot honorar falangistes, i en nom de l’ètica i els valors democràtics, ho acompanya amb una foto del personatge fent la salutació feixista. Els valors de la llibertat, germanor i igualtat entre les comunitats humanes son pilars de la carta olímpica, així com la preservació dels principis ètics fonamentals. Això evidentment no es compatible amb el passat fosc i totalitari en el regim franquista d’en Samaranch, acompanyat en el nostre cas del seu anticatalanisme, què el va fer tallar qualsevol via per la participació catalana amb seleccions pròpies en els jocs.
Crec què s’ha de desemmascarar aquests personatges sinistres que fruit d’una nul·la transició, segueixen gaudint d’una reputació que evidentment només mereix el nostre menyspreu, i la vergonya publica del coneixement de tothom de la vertadera identitat de l’individu.
Per altra banda i desprès de l’èxit de l’Acte de Sobirania d’ahir, amb l’enterrament de l’Estatut i La Constitució davant la nostra institució principal, i que el dia 27 tindrà una continuïtat per conèixer les respostes de la nostra classe política, on precisament es vol donar suport a l’entrada de les CUP al Parlament pel 2010 (www.cupalparlament.org), i on una sèrie de persones què volen un horitzó de llibertat pel nostre poble, per acabar amb aquesta opressió, i on nomes hi ha un camí possible que actualment es troba en situació d’apatia per la nostra classe política, i que cal retornar a un paper reivindicatiu, amb gent nova a les institucions, ampliant el ventall d’opcions sobiranistes, i estes a totes les classes socials, la CUP pot donar resposta a una part de l’independentisme que se sent orfe de vot, i què aquest partit demanen assumeixi la seva part de responsabilitat en el projecte.
Son dues campanyes diferents, però que tenen en comú que ajudaran a aprofundir en la democràcia, recuperar la memòria històrica un, i fer sortir de la desafecció una part del vot independentista, què pot ser proper a aquest partit ara d’àmbit municipal. Se’ns dubte quantes més opcions amb mentalitat d’aconseguir l’Estat propi, millor pel projecte, i més estímuls pels futurs votants, crec que no podem deixar passar aquesta oportunitat, i tothom te que posar el seu gra de sorra en traduir aquesta onada sobiranista a la societat civil, en una onada al Parlament, què es on es farà finalment la declaració unilateral, o es donarà data al referèndum d’autodeterminació. La clau es no dividir-nos com a projecte per molts actors que l’interpretin, i la victòria no trigarà a arribar.