ALBERT CORTES MONSERRAT

Ahir va començar formalment la campanya electoral per les Europees. La típica enganxada de cartells i el bombardeig constant que pàtirem fins el dia 24 per tots els mitjans. Per cert amb aquells blocs electorals que em semblen tant injustos, ja que no es basen en la informació real, sinò per decret. Cal aconseguir una bona participació, seran nous punts i missatges per Europa, que el 9 de novembre volem exercir el nostre dret i que volem contribuïr des de la nostra petitesa a la construcció d’un espai més just i pròsper que alguns, cada cop amb menys arguments ens volen fer sortir pels segles dels segles.

Efectivament, el dret a decidir i el procès català per decidir el nostre futur polític ha de ser un dels grans protagonistes, i ha de sortir enfortit, per això cal no prendre mal entre els partits majoritàris a Catalunya defensors de la democràcia més elemental i de la llibertat del nostre poble, per fer més clara la diferència amb aquells que seguiran negant la democràcia i inventant mil i un informes per intentar trencar el nostre clima democràtic i pacífic, no hi ha dubte que son ells els més interessats en trencar aquesta cohesió social que gaudim.

Segons les enquestes hi pot haver un empat entre CIU i ERC que han de mirar de gestionar amb generositat, sigui quin sigui el resultat final, no es pot utilitzar per afeblir el procès per pur sentit partidista, per aquesta part generositat i intel·ligència seran claus en els nostres representants.

Tanmateix, aquesta oportunitat pel poble català encetarà un periòde fins l’11 de setembre on en sentirem de tots colors per evitar la consulta, veurem una llei de consultes i una convocatòria pel 9 de novembre, segurament portada al TC pel nacionalisme excloent espanyol, i on ens jugàrem bona part del nostre futur, on la societat tindrà un paper clau que alhora incidirà en el comportament dels nostres representants i amb les possibles intervencions des d’Europa per protegir la democràcia.

Avui en una tertúlia de radio amb els principals candidats dels partits catalans, i parlant del català a la comissió europea, en Santiago Fisas (PP) ha estat interpel·lat per en Tremosa  sobre la seva posició ja expressada favorable altres cops amb un si o un no, i no hi ha hagut manera d’aconseguir resposta amb l’excusa que el que importa es la crisi, com si aquesta amb el català fos impossible. 

Ahir mateix en un programa televisiu sobre la nostra futura posició a Europa com un nou estat, els dos representants unionistes van acabar els arguments abans d’acabar l’emissió i també van recórrer al tema que l’important es la crisi.  Vull dir amb això que barrejar peres i pomes per evitar resposta es una tàctica  que ens  haurem d’acostumar.

En definitiva, seguir amb la mateixa línia, resistir, argumentar i exercir el nostre dret a vot el 25 M com un nou servei al nostre procès.