ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CADENA PERPETUA

General

El president del Tribunal Suprem, i del Consell General del Poder Judicial Francisco Hernando, afirma que li agradaria la restauració de la Cadena Perpetua en uns cursets d’estiu a Madrid.

 

Efectivament, aquest magistrat, conegut pel seu tarannà conservador creu què seria una mesura constitucional sempre que pugues ser revisada, i es veies una reinserció i penediment del delinqüent, això evitaria casos com el recent membre d’ETA De Juana Chaos, i posa com exemple França on a partir dels 26 anys de reclusió es revisen totes les condemnes, i referint-se a la Constitució no veu incompatibilitat entre l’objectiu de rehabilitació i aquesta condemna.

 

Les declaracions d’aquest magistrat del que ja coneixem altres declaracions fora de to fan pensar una mica.  En principi una condemna així ha de ser per persones que han comes delictes molt greus, i què no poden conviure amb la resta de la societat sense constituir un perill.  En un estat democràtic poden existir unes garanties imparcials perquè això sempre sigui així, ara be en un estat com l’espanyol, on l’estat de dret fa molta por, i la seva parcialitat ha estat demostrada sobradament, una arma tant poderosa com la cadena perpetua no crec tingui les garanties suficients per ser aplicades.

 

El cas de De Juana n’és un exemple de com no pot funcionar la justícia, sinó es la d’un país on els dret son trepitjats sovint amb total impunitat.  Malauradament el tracte donat als que no segueixen les consignes del regim, i defensen identitats diferents com al País Basc o Catalunya, amb el rebut pel membres del GAL, torturadors policials, colpistes militars o addictes i col·laboradors al regim franquista son molt diferents.

 

Si la mesura s’arribés a aplicar, tots sabem qui serien els primers a tastar-la, i també sabem qui no la provaria mai.

 

Un estat on existeix els presos politics, com molts membres de l’esquerra abertzale, o sospitosos de pertànyer a l’independentisme català, no es pot dir mai democràtic, i evidentment com menys armes de repressió pugui utilitzar millor, ja que el seu mal us aviat es faria evident.

 

El problema no rau amb les condemnes, sinó amb impartir justícia amb igualtat per tots, perseguir als culpables del regim anterior, i als malfactors d’aquest, amb total transparència i modernitat, i per damunt de tot oblidar les condemnes politiques que en un estat que es diu democràtic evidentment no poden existir.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.