BURNIOL: LES RAONS DE LA DEPENDÈNCIA
Sense categoria
Els catalans som tant honestos i transparents, que fins hi tot veiem com en un programa televisiu on hem vist les raons per la independència, ara en veiem un altre per contrastar de les raons de la dependència, amb el notari Juan José López Burniol. No veig possible en altres llocs molt propers, i amb un televisió pública fer un programa d’aquestes característiques, segurament alguns ens poden dir que anem amb el lliri a la mà, però jo ho veig positiu, ja que les raons d’una i altra opció son tant clares favorables a l’estat propi, que no hi ha res millor que deixar les coses clares, i amb una democràcia impecable.
Efectivament, en Burniol ens va explicar que si optem per la independència, una generació se sacrificarà, i va fer afirmacions tant contundents com que va néixer espanyol i morirà espanyol. La seva argumentació es va basar en que Europa decidirà sobre política econòmica, defensa o exterior i no Madrid, per tant aquest sacrifici esmentat al final no valdria la pena, per un resultat igual com ara. De totes maneres ha defensat el pacte fiscal, i el dret a decidir dels catalans amb la cultura del pacte per evolucionar l’estat de les autonomies que reconegui la singularitat catalana. Ens diu que ni l’economia ni l’administració milloraran automàticament amb la independència, pel que fa al dèficit fiscal ens diu que hi ha diferents maneres de comptar-lo, i que en tot cas cal reduir-lo ja que oscil·la entre 5 i 8 %. El problema català el veu per la dificultat de conjugar els interessos particulars de Catalunya amb els interessos generals espanyols, i la negativa de reconeixement d’una a l’altra, una gran sense prou força per engolir la petita, i una petita que no ha tingut prou força per marxar, per acabar donant per fet que tindríem molt difícil ser a la Unió Europea.
Crec, com deia es positiu els dos punts de vista, per deixar en evidència la pobresa d’arguments contraris a la independència. No dubto de la qualitat intel·lectual d’en Burniol, però ja coses que difícilment son explicables. Diu que una generació es sacrificarà, no li diria que no, tot hi que amb matisos, ja que el trasbals del canvi d’estatus comportarà un temps de traspàs, que afectarà aquesta generació, però caldria preguntar quantes generacions s’han sacrificat els darrers 300 anys per mantindré aquesta unió nociva amb l’Estat espanyol, crec que totes, ens diu que naixerà i morirà espanyol, de fet ningú li dirà el contrari, res te a veure amb la independència, la identitat personal es intransferible com succeeix arreu, per tant cap problema, cosa que per cert no es respecta des de l’Estat espanyol,, i el seu pensament, llengua i identitat única. Treu els vells arguments de que la majoria de coses es decideixen a Europa, i que per això no val la pena, crec que podem donar el tomb a la truita, i per la mateixa regla es poden seguir decidint, i nosaltres ser representats com nosaltres mateixos sense intermediaris. Defensa el pacte i una evolució del sistema espanyol. Crec que els resultats del pacte mal entès entre un gegant que te el poder i un altra que no, ha quedat clar que no serveix de res. El pacte ha de ser entre iguals, i francament a aquestes alçades vendre que es respectarà la nostra singularitat dins l’Estat espanyol sona a presa de pel. Fa jocs amb el dèficit fiscal, quan els economistes més prestigiosos donen percentatges i xifres sense comparació mundial, i això es simplement un espoli que ens ofega. No comparteixo els interessos particulars nostres i els generals de l’Estat. Els nostres problemes son els generals, i per tant només ens te a nosaltres per intentar solucionar-los. Diu que no tenim prou força per marxar, jo crec que la tenim, i s’ha de donar veu a la societat catalana que es l’única que pot decidir el seu futur. Per acabar utilitzar al demagògia per parlar de la nostra pertinença a Europa, quan no hi ha cap llei que en digui res, i ningú s’ha pronunciat, es francament indignant i vendre una mentida mal intencionada.
En definitiva, crec que desprès d’això si algú tenia algun dubte, ha quedat prou clar on son els arguments, i on els sentiments com els d’en Burniol, legítims, però que no podem pagar tot un poble que vol viure en llibertat i decidint el seu futur.
.
(S. Molins, BIC-CA)
—————
Regeneració política i democràtica
“L’EMERGÈNCIA D’UNA NOVA CONSCIÈNCIA NACIONAL”
IDEES FONAMENTALS
· Els catalans actualment associem la política amb mentides, estafa, frau, enganys, corrupció, lladrocini, interessos personals, aprofitament. Veiem els polítics com uns vividors i uns aprofitats. La paraula política ens suggereix indiferència, avorriment, cansament, falta de seriositat, escassa responsabilitat, poc respecte, ineficàcia, desinterès, prepotència, obsessió per a mantenir la cadira i corrupció. La falta de la llibertat nacional i d‘una veritable democràcia perpetuen l‘actual descrèdit de la política.
· L‘status polític actual de la nació catalana és el d‘una simple colònia, que està sotmesa amb un cinisme absolut als tres flagells que defineixen tota situació colonial, és a dir, la submissió política forçada, l‘espoliació econòmica sistemàtica i la substitució de la llengua i de la cultura pròpies per les de la metròpoli. Avui la mediocritat i la incapacitat dels polítics actuals substitueixen la Política per l’administració. En aquests darrers trenta anys, la classe política del Principat de Catalunya ha estat més capficada a intentar un impossible encaix a Espanya que a defensar i gestionar amb dignitat els interessos nacionals catalans. La seva praxis política s‘ha reduït a una simple gestió de la colònia, sense cap poder real de decisió.
· Per a redreçar aquesta situació difícil cal anar a l’arrel del problema. S‘ha de desmantellar tot aquest sistema polític, heretat de la “transició“, i totalment sotmès als interessos espanyols i francesos, tot impulsant un nou estil polític totalment deslligat d‘aquestes rèmores actuals, que garanteixi la independència política de la nació, com a primer pas imprescindinble de la regeneració política.
· Cal que els catalans ens sentim orgullosos dels nostres representants i que percebem en l‘acció política els valors fonamentals: justícia, prudència, fortalesa d’esperit, austeritat, conducta ètica, transparència, mèrit, esforç, voluntat de servei, etc., sense els quals és impossible una regeneració política i nacional veritable. Els representants polítics han de ser l‘encarnació d‘aquests valors fonamentals i han de demostrar una coherència exemplar entre les seves actituds, el seu discurs i la seva praxis política. Tan sols així el polític esdvindrà el model de referència per a la societat a la qual representa i podrà exercir l‘autèntic lideratge que cal a tota nació.
· La recuperació de la confiança i la il·lusió que aquests canvis comportaran, conduiran a una major implicació de la ciutadania en la presa de decisions. La societat està buscant noves fórmules de participació a través de nous moviments socials. Per a salvar aquest progressiu allunyament entre la classe política i la nació, cal establi