ALBERT CORTES MONSERRAT

El baròmetre de Comunicació i la Cultura, un dels més potents del sector, ha preguntat per primer cop sobre el vot en un referèndum d’Independència,  i ha tornat a certificar que hi ha una majoria per l’Estat Propi, que des del bàndol polític sembla es vol menysprear, i on veiem les últimes hores espectacles lamentables, com la sortida de to d’en Duran revelant el vot de la Vicepresidenta Ortega, segons paraules textuals perquè li dona la gana, o el portaveu del govern Francesc Homs, expressant el famós ara no toca, quan es tracta de la independència, amb l’excusa de la divisió del país.

El Baròmetre esmentat, molt més fiable que altres que han publicat diversos mitjans, i amb una mostra amplia de més de 5 mil persones, certifica els anhels i les possibilitats per l’estat propi, amb un 34 % favorable i un 30% contrari, un 9% per l’abstenció, i un 23% que no contesta, a partir d’aquestes dades 2,1 milions de persones votaria SI, i 1’8 milions NO. De totes maneres si no tenim en compte els que no contesten, el resultat seria d’un 53,3 favorable i un 46,7 contrari, si repartim aquest percentatge ignorat les dades serien similars. En el cas més negatiu i improbable que el 23% fos negatiu, els favorables serien un mínim d’un 40%. Els partidaris del SI son percentualment majoritaris a SI,  ERC i CIU, encara que en trobem en tots els partits.  Per cert en el terreny polític el defensor de la submissió pels segles dels segles Duran, veient les novetats que es van produint perd els nervis amb facilitat, i davant la desobediència d’Ortega anant a votar, i amb una falta d’ètica total, ha esbombat el sentit del seu vot, sense que la protagonista hagi badat boca, i segueix defensant aquest estat confederal tret de la manega, i amb la peculiaritat  que es veu que amb aquesta opció no cal que siguem estat primer. Per la seva banda Homs, diu que ara no toca independència, davant la votació de dimecres al Parlamen,t i que el seu objectiu es el pacte fiscal, i esgrimeix el programa convergent per certificar-ho, i no vol dividir la societat per la meitat per justificar amb mediocritat la seva posició en el debat.

 

Les evidències es van acumulant pels partidaris de l’estat propi, i aquesta nova enquesta amb una mostra més amplia, i una pregunta directe certifica que el SI te totes les possibilitats de guanyar en un referèndum d’autodeterminació oficial, i amb una tendència amb augment, la realitat va sortint a la llum, i aviat no es podrà amagar aquest clam de la societat que va despertant, i dient prou a aquesta situació absurda de continuar lligats a un vaixell, que nomes ens vol i ens porta al fons del mar. Les consultes han marcat un camí, i el perill més gran precisament es que la classe política es posi al mig, i ho acabi viciant tot amb els seus interessos miserables. Precisament l’evolució de les coses sembla haver fet entrar nervis als defensors de no moure res, i continuar aquest suïcidi com a poble com si d’una secta religiosa que de tant en tant sorgeix es tractés. En Duran ja no sap com aturar l’escomesa utilitzant el vocabulari del Mestre Puyal, i amb una falta d’ètica i responsabilitat alarmant, filtra el sentit del vot d’altra gent que encara no ha dit res, i esta en el seu dret de resguardar la seva privacitat, la rebel·lió a bord del vaixell d’Unió contra el comandament amb ma de ferro d’en Duran es de difícil pair, i aquest absoluta bajanada treta de la manega, de ser un estat confederal sense el pas previ de ser un estat, i sense el consentiment de l’altra part que evidentment no es vol confederar amb ningú, perquè ja es un estat es lamentable, i d’una vegada per totes hauria de posar aquest personatge en el lloc marginal que li tocaria en el món polític. Pel que fa Homs, agafa el relleu de Pujol, i ara que el segon ha fet el salt, i ha obert els ulls, recupera la seva frase màgica per fer oblidar el tema, i entona aquest cant amb mil i una excuses de mal pagador, si ara no toca, ens hauria de dir quan toca, si es que ens toca alguna vegada. El programa convergent ens parla del dret a decidir sense límits, però sembla que el límit el tenen molt clar,  i volen equiparar un pacte entre dos a una decisió ferma i individual, no anem bé per aquest camí, respecte la famosa divisió, es curiós veure com es valida sense tocar res, i en la situació actual, però a l’inrevés es una hecatombe. Segurament demà molts en el Parlament hauran de baixar la cara de vergonya al prémer el botó, i ser un fre pel clam cada cop més majoritari d’aquest país.