ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

BARACK OBAMA I USA: DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR

General

Ja ha acabat la llarga campanya electoral del país mes poderós del mon, gairebé un any d’estratègies i discursos per arribar a la Casa Blanca.

Se’ns dubte la noticia, apart de la victòria d’una persona de raça negre a les presidencials americanes, una cosa per altra banda impensable fa uns anys amb aquest país que ha tingut, i encara te en moltes zones el racisme com a bandera, ha estat la lliçó de democràcia donada  a tot el mon.

 

Una nació jove, uns 200 anys de història, i amb molts defectes com totes, però amb un sistema democràtic avançat, unes primàries en els dos grans partits obertes a tota la població, i amb llistes obertes, cosa impensable en el continent europeu i concretament a Catalunya, on la possibilitat d’Esquerra per fer servir aquest sistema ja esta intentant ser avortada des de dintre del mateix partit, i per l’aparell que no vol que la situació se li escapi de les mans.

 

Uns equips de campanya que s’encarreguen de recollir fons privats per finançar la campanya, i on cap diner públic serveix per aquest fi i on per exemple a Catalunya aquestes qüestions fosques sempre han creat polèmica, i mes recentment la llei antifrau ha costat molt de temps, esforços i retalls en veure la llum.

 

Una campanya farcida d’actes i debats cara a cara entre els candidats, cosa que aquí cada cop es mes difícil de veure, només cal recordar els cara a cara Rajoy-Zapatero, totalment preparats i acotats, i venuts com una gran proesa quan es simplement una qüestió de transparència.

 

Concretament el guanyador ha utilitzat les noves tecnologies amb gran eficàcia, i amb una bona oratòria sense prometre gaire coses concretes, sense faltar el respecte al rival, i amb el famós lema “Yes we can” com a símbol, unit a la impopularitat de Bush, la crisi econòmica, i les errades estratègiques de l’altre candidat, especialment la seva segona de campanya Sarah Palin ha fet la resta.

 

El resultat ha esta 136 milions de persones a les urnes, i un seguiment i entusiasme de la població fora de tot dubte, i on el mític somni americà ha tornat a les ments de tots els sectors de la població que volen redreçar aquest país de la situació on es troba.

 

Ara caldrà veure si les grans paraules es tradueixen en fets, i d’aquí un temps no parlem d’un Zapatero qualsevol, per posar un exemple on el mes calent es a l’aigüera i on si la oposició trobes un Obama segur que el partit socialista no hagués guanyat les eleccions, on les promeses falses i la por a que l’altre partit guanyi va ser la mediocritat que la gent va tenir que escollir per l’estat espanyol.

 

Pel que fa a Catalunya, la semblança es que el President Montilla també es el primer que no es nascut al país, però amb la diferencia que aquest no te el patriotisme que sembla tenir Obama pels Estats Units, i te el cor mes mirant a Madrid i al PSOE que a jugar fort i a totes per fer sortir Catalunya de l’atzucac on ens trobem, sense tancar cap porta per agosarada que sembli, ja que com diu el lema del nou president americà,  “Sí, nosaltres podem”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.