ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquesta entitat bancària dirigida per Rodrigo Rato, rebrà ajuda del govern espanyol, i naturalment amb diners públics, una nova entitat financera que entre tots haurem d’ajudar a salvar, amb una mostra més de com es fan les  coses a l’Estat espanyol, i concretament amb una política dels Populars al País Valencià basada en la bombolla immobiliària per crear una riquesa virtual que finalment hem de pagar entre tots.  Es veu que per això si que hi ha diners.

Se’ns dubte aquesta entitat en un mercat lliure i normal entraria en fallida, però l’intervencionisme i la política no te límits a l’Estat. Com deia abans a terres valencianes han viscut a traves de la CAM una creació fictícia de riquesa, i una total disbauxa urbanística com la causa d’aquesta fallida encoberta. Cal destacar el contrast amb les caixes d’estalvi catalanes, i els intents barroers de fusionar La Caixa amb Bankia.  De fet el FROB injectarà entre 7000 i 10000 milions d’euros, i es diu que Rato podria rebre una indemnització d’1,2 milions per la seva dimissió, i ja ha proposat el seu substitut. El 2011 va tenir uns beneficis de 309 milions, i va avançar 1200 milions de provisions per complir amb la reforma, apart va tancar 800 sucursals i reduir la plantilla, cosa que en posteriors anys anirà en augment.  Per últim cal destacar que Rajoy en campanya electoral va prometre no infectar diner públic a les entitats bancàries.

Aquest es el sistema democràtic espanyol, i aquesta es la seva manera de sortir de la crisi, protegir als amics polítics es primordial, en aquest cas en Rato deixa una entitat bancària en fallida, i en sortirà amb un premi en forma de diners, i amb un forat que la població pagarà amb els seus impostos sense haver-ho demanat, amb la cirereta inclosa abans esmentada, i tot per salvar un banc, curiosament unes entitats que son els principals culpables de la crisi que estem vivint, no els únics evidentment, i que ara l’Estat ajuda sense reserves a la seva salvació. Es curiós veure el diferent tracte rebut pel sistema de caixes catalanes ja desaparegut, i ara aquest cas, que recorda un de similar a l’època d’en Zapatero, però en aquest cas amb director de l’orbita socialista. Tota una nova presa de pel indignant, i més quan incompleix altra cop una promesa electoral, tal com ja van fer amb l’IVA, i amb l’excusa de que ho farà tantes vegades com calgui per salvar l’Estat, francament una excusa que deixa en evidencia qualsevol campanya i programa electoral, que queda en poc més que un frau per la ciutadania. Tanmateix, a qualsevol empresa un director que deixa un forat com el descrit portaria l’empresa a la fallida, i evidentment seria acomiadat, però el sistema es pervers, i ens deixa aquests casos que els catalans i per variar, també haurem de pagar.

En definitiva, un nou exemple de la relació malaltissa dels lobbys econòmics o entitats financeres i la política, un simple intercanvi de papers, on els primers dirigeixen amb carta blanca, i els segons donen la cobertura necessària per fer-ho possible amb premis inclosos, que inclouen jubilacions daurades amb càrrecs de fireta amb grans empreses, que naturalment acaba repercutint en les butxaques de la població, que veu com s’ajuda al culpable, i es persegueix l’innocent en aquest sistema.