ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

BANDERES MALEIDES I NACIONALISMES QUE ENS PORTEN A LA CRISI

General

Sant Pol de Mar s’ha negat a penjar la bandera espanyola al balcó, tal com ordenava el Tribunal Superior Català, i desprès de l’acte dels companys de l’ANC penjant l’estelada, la delegada del govern ho ha qualificat d’ultratge a la bandera, i iniciarà accions legals fent bona la frase de Rajoy, que per sortir de la crisi cal nació única espanyola. Per la seva banda, el partit ultra Ciudadanos, ha iniciat la campanya Nacionalisme es crisi, que identifica catalanisme i precarietat econòmica, en una nova paranoia d’aquest grup extrem del nacionalisme espanyol més ranci.

Efectivament, l’Assemblea Nacional ha fet un acte simbòlic a la localitat del Maresme, desprès que un exregidor interposes una denuncia davant els tribunals, informant que la bandera espanyola no onejava del consistori, i aquest li dones la raó, amb la negativa de l’alcaldessa a penjar-la. Com deia l’acció ha estat penjar una bandera espanyola, i substituir-la posteriorment per una estelada, la primera s’enviarà amb una capsa a la delegada del govern, explicant que quan els símbols s’imposen es transformen en una intromissió inacceptable, la reacció ha estat iniciar accions legals per ultratge a la bandera, i per penjar una bander il·legal i inconstitucional en el seu lloc. Per la seva part el líder de Ciudadanos Albert Rivera, ha presentat la campanya “Nacionalismoescrisis”, i deixa frases tant hilarants com la critica de la retallada dels sous dels funcionaris per recaptar els diners que han volat d’Spanair, ho quantifica en 200 milions de diner públic pel deliri nacionalista.  Per altra banda diu que CIU destina 2 mil milions a la construcció nacional, i es el doble de la retallada aplicada en els pressupostos, destina 159 milions a política lingüística i deu 112 a les llars d’infants, destina 560 milions a estructures administratives duplicades, i retalla 260 en educació, fent comparacions entre qüestions catalanes i retallades, com la subvenció de 8 milions a Òmnium, i la tancada dels hospitals al cap de setmana, entre d’altres comparacions amb el cinisme per bandera.

Tot hi valorar la feina dels companys de l’Assemblea, i un acte simbòlic i de denuncia encertat, voldria dir que no es pot caure en el parany espanyol, i la seva paranoia de la nació única que engloba tot, i s’emporta per davant qualsevol diferencia. El nostre objectiu es molt més ambiciós, precisament es un que portarà un canvi d’aquesta legalitat espanyola que ara ens regeix, per una de catalana, on segurament simplement posarà que la senyera ha d’onejar en qualsevol edifici públic com qualsevol estat normal, crec que l’època de reclamar seleccions pròpies, banderes als consistoris o altres fets simbòlics ja han caducat. Volem un estat propi, i això ja comporta totes aquestes coses, el mateix que apliquem al pacte fiscal, ho podem aplicar a la resta de temes. Els nostres esforços han d’anar destinats a reclamar l’estat propi en positiu, a favor nostre, i no en contra de ningú. No podem caure a la temptació de donar munició gratuïta a la caverna espanyola, per relacionar la nostra noble causa amb fets o paranoies que res tenen a veure amb nosaltres. La delegada del govern, una reconeguda ment anticatalana, ara simplement farà la seva tasca encomanada, i es aplicar la llei que precisament volem canviar amb un nou estat, no podem caure amb rebequeries com recordo l’afer de Joan Puigcercos a la seva conselleria, i una retirada de bandera que ràpidament va tornar al seu lloc. Aquesta bandera l’hem de treure, no es la nostra, i aquí el Parlament te la paraula, els nostres representants han de traduir els nostres anhels, jo crec majoritaris en fets reals. El nacionalisme espanyol mentrestant segueix amb el seu cinisme, i la seva paranoia ultra, de la ma de Rivera i els seus Ciudadanos, i ara ens diu que nacionalisme es crisi, totalment d’acord, però suposo que es refereix a nacionalisme espanyol, pel cap baix uns 20 mil milions anuals, sense comptar tots els greuges en inversions, infraestructures i altres temes, que efectivament son la nostra autentica crisi. El cinisme d’en Rivera amagant quin es l’autèntic nacionalisme nociu, esta a l’alçada de la mediocritat del personatge, que no te vergonya per atrevir-se amb qualsevol fantasia sense solta ni volta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.