ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

BANALITZANT EL NAZISME

Aquest cap de setmana hem escoltat sobretot per veus com Pablo Cadado, Ines Arrimadas o el mateix Salvado Illa en diferents graus com ens acusaven de totalitaris, apartheid i nazis, la seva paraula preferida, per alguna cosa serà.

De fet Arrimadas ens diu que la familia de Canet viu el més semblant a un règim totalitari i han titllat la situació d’apartheid lingüístic la que viu la mateixa. No han tingut prou que la vicepresidenta popular equiparà la situació amb la que es vivia a l’Alemanya nazi. Una segregació lingüística on diuen falta que marquin els nens que demanin el castellà per ser identificats pels carrers com feien amb els jueus el nazisme. A Catalunya Salvador Illa amb el seu cinisme habitual demana no polititzar l’educació ja que es el pitjor que es pot fer per defensar el català. També hem escoltat Laura Borras demanant Cambray que assumeixi la direcció de l’Escola de Canet ja que no pot ser que diguem que no podem fer res.

Sense filtre aquests feixistes amb vestit democràtic segueixen el seu pla aprofitant la feblesa i submissió autonòmica catalana per intentar deixar tocada de mort la joia de la corona dels seus somnis, la llengua catalana. Parlar de règim totalitari els representants d’un Estat que han avortat un referèndum amb violència policial desmesurada i que posteriorment han fet un cop d’Estat democràtic en forma de 155 es bastant curios. Ara quan ja ho equiparem a l’Alemanya nazi, els jueus perseguits i el nazisme en general, això ja es ho hauria de ser delicte, denunciable i portat als Tribunals europeus per posar aquests personatges al seu lloc, que es el de no poder representar a ningú, ni exercir cap càrrec polític com no pot ser d’altra manera. La seva mala fe, incultura o ideològia en direcció contrària a qualsevol societat democràtica no pot ser que permeti aquesta impunitat total.

Per la nostra part, Borràs hauria de saber que el Conseller Cambrai es posat pel seu partit, i per tant la imatge de disbauxa total. De fet posar l’exemple de quan Clara Ponsatí va assumir el lideratge de tots els centres pel Referèndum, no es vàlid. Ja que des del 155, fa 3 anys, la direcció dels Governs de la Generalitat mai ha estat cap desobediència, ni cap direcció cap a la independència. Vers tot el contrari, col.laboracionisme màxim i cap intenció de defensar res contrari el que diguin els tribunals espanyols, llengua inclosa. Ja ho va dir el Conseller, no hi podem fer res. Tot un exemple.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.