ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

BALL DE CADIRES O FULL DE RUTA

Segons es va filtrant sembla que l’acord per formar Govern es imminent i aquests 2 mesos llargs deixaran pas a l’inici de legislatura, que recordo no hauria de ser autonòmica, sinó inici del procés constituent i la implementació de la República tal com els ciutadans hem validat amb el nostre vot.

Cal recordar aquests conceptes, ja que molts cops la poca pressió de la societat fa que els seus representants oblidin fàcilment els seus compromisos i cal evidenciar els cops que faci falta que hi va haver un Referèndum que al contrari del que hem escoltat d’algunes veus amb vergonya no va ser res simbòlic, alhora que el Parlament va aprovar la Declaració d’Independència corresponent, tampoc simbòlica, encara que no es fes efectiva amb una explicació que ens queda pendent i seria interessant donar a la població. Posteriorment les eleccions imposades pel 155 ens van tornar a donar una majòria del bloc republicà que es presentava per restituir el Govern legitim i implementar el que la societat catalana havia defensat a les urnes.

Tot molt obvi, però escoltant molts cops els partits, sembla oblidat, cosa que ja de per si es una falta de respecte a la sobirania popular. Els paranys de l’Estat amb el 155 no poden ser el fil conductor de la legislatura. Recuperar amb la seva totalitat les institucions o poder negociar la llibertat dels ostatges polítics i aturar la repressió judicial i econòmica no es podrà fer amb una legislatura autonòmica i seguint les pautes del TC i d’un Estat autonòmic a la baixa i sota amenaça constant, dir el contrari es enganyar a la gent. Nomes es podrà arribar amb aquests objectius amb una direcció clara cap a la República i assumir les conseqüències que no es van voler assumir aquell 27 d’octubre passat.

Res te a veure això amb aquesta negociació on veiem els balls i baralles partidistes per les cadires a ocupar, i on sembla que finalment assumirem que els nostres representants no son aptes per decidir el President, i que aquest directa o indirectament vindrà marcat per Madrid. No investir el President Puigdemont, i no parlo de simbolismes, sinó d’efectivitat es validar el 155, proposar candidats que davant la Justícia i amb legitima defensa han renegat de qualsevol iniciativa cap a la independència es una temeritat entenc incompatible i intentar centrar els esforços en recuperar unes institucions tutelades i a l’espera de les condemnes a tota una generació de polítics un frau que crec no es pot perdonar.

Cal deixar clar que cal triar entre ball de cadires o Full de ruta coherent amb el contracte amb els ciutadans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.