ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

AVENTURA O REALITAT

Sense categoria

Els arguments dels dependents per menysprear el procés independentista cada cop queden mes en evidencia, i son mes obscurs.

Ahir amb l’actitud prepotent, antidemocràtica i de menyspreu del Sr. Zapatero vers una proposta  totalment transparent i de caire absolutament democràtica per trobar la solució al problema del País Basc, amb un lehendakari obert al diàleg, va ser la prova definitiva si es què en faltava alguna, de que presentar propostes a l’estat es totalment una pèrdua de temps.

 

El difícil es fugir d’aquesta coacció constant  cap al que ells anomenen aventures, però res millor que les dades reals per tenir l’impuls suficient per donar el salt a aquest mur impositiu anomenat Espanya.

 

Tanmateix quan els arguments s’acaben no tenen problema per modificar la historia, així s’entén la proposta del PP a l’Ajuntament de Barcelona per la celebració del 300 aniversari de la guerra de secessió, presentant el conflicte des de la neutralitat històrica, i el naixement del estat espanyol.  La millor resposta ha estat d’Òmnium Cultural recomanant llegir el Decret de Nova Planta que explica una invasió pura i dura per la força de les armes, i la anul·lació per decret de totes les lleis establertes, i de la voluntat de la població, aquesta es la realitat que volen amagar.

 

D’altra banda les diferents enquestes que van apareixent, com la del CEO, una d’oficial que repetidament i amb tossuderia ens dona que la gent que vol un estat per Catalunya (independent o federat) supera el 50 % exigible, i mes d’un 60% considera insuficient el nivell d’autonomia.

 

Recentment ha aparegut una enquesta de la Universitat Oberta de Catalunya i on a la pregunta de la creació d’un estat propi i depenent dels indecisos, entre 52 i 62 % votaria afirmativament a l’opció secessionista, amb una participació vorejant el 60 %. Cosa que compliria amb les regles imposades a Montenegro per l’Unió Europea.

 

Aquesta es la realitat, el moviment sobiranista va superant a cada enquesta i cada mobilització el grau d’acceptació amb la incomprensió i silenciament de l’estat, i per vergonya aliena de la poruca classe política catalana que demana a crits una regeneració sense complexos per liderar aquesta fita totalment possible si volem.

 

El congres d’ERC en serà la primera oportunitat per apartar de la primera línia les persones que simplement s’omplen la boca de mots que desprès no reflecteixen als fets, mes aviat provoquen la desafecció de l’electorat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.