ARRIBA LA RUI
Tenim un nou actor que entra a escenna, la RUI o Referèndum Unilateral d’independència, que no podem confondre amb la DUI Declaració Unilateral d’independència. Aquesta última te grans defensors que han insistit des de temps ja molt llunyans amb la seva aplicació. De fet amb el cor crec que tots els independentistes ens hi apuntariem. Tanmateix el procés el guanyarem amb el cap i jugant molt bé les nostres cartes saben que ja un Estat que el tenim en contra i una comunitat internacional que no bellugarà un dit fins que hi hagi una realitat palpable.
Jo aquesta segona opció sempre l’he descartada ja que sense un pla definit i una assegurança de la DUI + 1 no tindria cap sentit, cap conseqüéncia i si un ridícul gran i un bluf que difícilment seria recuperable. Ara i desprès del trencament de l’acord de Govern i esperant la moció de confiança el mes de setembre per rellançar el procés, és lógic pensar en modificar el full de ruta que entrava en un pacte ja exhaurit.
Crec que la RUI es positiva però amb unes condicions clares per defensar-la fins al final. Primer de tot la unitat dels partits i entitats per donar-hi suport i fer-la de tots. Com deia en Vicent Partal en el seu article d’avui, si aquesta ha de servir per ser un arma més per veure qui la te més llarga, o qui es més independentista ja ho podem deixar correr. Volem un projecte seriós. Les eleccions constituents actuals en el full de ruta creen un punt de confusió que seria bo esmenar.
Una unitat d’acció, una idea ben clara de petició a l’Estat d’un referènduma acordat una vegada més amb el pla B ja anunciat, i on l’Estat espanyol i la comunitat internacional ha de ser ben conscient d’aquest nou final del procés català. Paternitat compartida per tots, un resultat plenament vinculant amb un pla pel dia RUI + 1 clar i sense fisures. Alhora unes garanties i oficialitat per part catalana fora de dubte, res de voluntariats o un nou 9 N actualitzat. Cens oficial, funcionaris, col·legis electorals de debó i la Generalitat al darrere, i encara més important una feina prèvia tant internacional com amb l’Estat assumint tot el risc que comporta i donant credibilitat amb aquest final.
Això hauria de comportar que el famós procés constituent aniria al darrere de poder ser un Estat i evitar les friccions actuals que poden engegar tot a dida. No seria una novetat mundial, però el final amb l’Estat en contra comporta un moment de trencament de la legalitat vigent per abraçar la nostra legalitat. Compromís total i partidisme al calaix. Caldria posar data que coincidiria amb la ja prevista i marcar calendari i pautes.
Entenc que no pot quedar amb un slogan o fugida endavant, ha de portar una seriositat i valentia fora de dubte.