ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ARA ÒMNIUM TREU PIT I PROPOSA SOLUCIONS

Sense categoria

Nomes tres dies desprès de la Manifestació  del 9 de juliol reclamant de forma urgent la independència, i on entitats cabdals com Òmnium, i van girar l’esquena, ara per celebrar el 50 aniversari de l’Entitat la seva presidenta Muriel Casals, ens va explicar les receptes i objectius,  on destaca la insubmissió fiscal, i un referèndum vinculant en un temps raonable, son les contradiccions típiques dels catalans, aquell vol i dol que tant mal ens ha fet, aquell no voler encarar els problemes per davant, i buscar les solucions per aplicar-les, es el país que tenim.

Desprès d’agrair als fundadors, socis i predecessors en el càrrec la seva feina, va descriure els tres grans objectius, que passant per assolir la independència cultural defensant l’immersió lingüística i el model educatiu, així com impulsar un pacte nacional pel foment de l’ús social del català, en segon lloc,  assolir la independència fiscal, per recaptar i administrar els nostres impostos, i exercir el nostre poder per destinar els nostres recursos, si l’estat ho rebutja, prendre la iniciativa amb accions d’objecció fiscal, que haurien de començar les institucions i grans empreses, i tercer impulsar el dret a decidir el nostre futur, amb un referèndum oficial i vinculant a tot el país, enfortint nacionalment el territori per donar una victòria molt clara al sí, així com impulsar els nostres representants perquè es comprometin en l’exercici efectiu del dret a l’autodeterminació.

 

Caldria comentar aquests objectius, fa una setmana amb excuses de mal pagador, i en una manifestació que per primer cop i organitzada per la societat civil, demanava simplement la independència, i això generava incomoditat fins hi tot a associacions que son o volen ser pal de paller de la qüestió o defensa nacional com Òmnium, que si es va mullar quan es va tractar de defensar un text mort i enterrat fa temps sense més. Ara ens diu els objectius de l’associació, que semblen un gir sobiranista important, i això ja es una alegria, ara bé, si analitzem les propostes veurem que la independència cultural sense un estat propi es impossible, per molts pactes de cara a la galeria que a la realitat son paper mullat, el català es atacat cada dia per l’estat que l’hauria de protegir, i d’immersió a la educació penja d’un fil, les lleis espanyoles i la seva justícia estant arraconant cada cop més la nostra llengua en un espai reduït i sense possibilitats, a cada pas petit en venen tres enrere, i això sense un estat que protegeixi la llengua i la nostra cultura poca cosa hi ha a fer. El segon punt amb la independència fiscal, defensa la pèrdua de temps, i curiosament el mateix pacte fiscal que defensa el govern català, amb una paranoia que ja fa massa temps que dura, un projecte de concert econòmic que saben serà rebutjat nomes sortir de Barcelona, però com si d’un autista es tractes es segueix insistint, segurament perquè no hi ha un pla alternatiu, i la covardia i interessos impedeix mirar més enllà, doncs be Òmnium conscient o inconscientment cau en el mateix parany, i ens diu com amenaça per l’estat una mena d’insubmissió fiscal que ni institucions, ni grans empreses s’atreviran mai a fer, ja que ens falta la valentia i decisió de l’estat espanyol, que no tant sols no paga el que deu, sinó que ara ens reclama uns 800 milions per avançament que no han complert amb els ingressos previstos, i alhora ens segueix espoliant els 22 mil milions cada any com si res, i ara ens proposen que esperem 4 anys a exercir aquesta solució, quan segurament estarem molt pitjor, i tots sabem que la independència fiscal nomes arribarà amb un estat propi, per últim el referèndum vinculant, que saben perfectament prohibit per les autoritats espanyoles, i que si exercissin d’organitzadors seria un gran frau que no val la pena intentar, amb l’estat que tenim, la única via es la declaració unilateral del Parlament, i sota mans europees fer un referèndum de ratificació, el demes es fer volar coloms.

 

En definitiva unes receptes que es podrien reduir perfectament a ser valents, acabar amb aquesta comèdia, i proclamar un nou estat que sigui l’eina que ens tregui del pou on vivim, altres mètodes son tant dubtosos que ratllen l’impossible, i suposo que la Muriel Casals ho sap prou be, no malbaratem l’energia en projectes sense futur, i canalitzem l’esforç per assolir l’objectiu final.

  1. La Muriel Casals ha intentat enganyar a molts incauts cobrint les espatlles a Convergència i al Sr. Mas i camarilla. La Presidenta d’Omnium juga amb una colla de conceptes falsos i el resultat és que Ciu jugant amb aquests enganys pot anar tirant quatre anys més sense comprometre’s en el que cal de veritat que és la Independència.

    Com ho fa la Muriel?

    Parla de totes les independències que és capaç d’inventar-se “fiscal”, “lingüística” … menys la independència de veritat que és la independència política. Té nassos, encara de treure el trist i enganyós concepte de “Dret de Decidir”  -Només decideix Espanya! subalterns més que subalterns!-

    Encara fa una altra cosa la Muriel Casals, parla el mateix llenguatge que es feia servir quan es pensava i negociava l’estatut i tan sols hi afegeix o canvia la paraula “independència” però el planteig és el mateix: mendicar i mendicar, pregar i lamentar-se, posar esperança en l’opressor … Que és que la Presidenta de l’Omnium vol que un cop repetit tot el procés surti el PP i tombi aquesta mena d’Independència que ella proposa? La Independència és nostra no pas d’Espanya! No li devem res a Espanya! ni ens ha de concedir res, que per altra banda, no ens mamem el dit, mai ens concedirà res!

    No! senyors meus, Espanya, ho sabem tots prou bé, no ha escoltat ni escoltarà mai Catalunya! Ens ho han dit ells mateixos per activa i per passiva, ni bilateralitat, ni nació, ni Concert Econòmic!, ni pacte fiscal, ni peres amb vinagre, senyors! i nosaltres “dale que dale” i quatre anys més, i tancaments de caixes que Ciu mai liderarà!

    No! Sra. Muriel. No s’enganyi ni ens enganyi! Dins Espanya no hi fotem res sinó morir, morir i suïcidar la nostra pròpia llengua! No ens mati la llengua Sra. Muriel! No ens mati la llengua! No ens mati l’Anhel Sra. Muriel!

    Quatre anys més! 88.000 milions d’euros menys! Retallades a manta! La llengua atacada arreu i per tots cantons! Mas i Pujol llepant el “c_” d’Espanya i del PP i els catalans tan ajupits i cargolats amb la llengua fora, netejant la misèria dels carrers!

    Prou! com digué el Dr. Domènec, prou d’enganys i de misèries, prou de submissió! Subalterns més que subalterns!

    No hi ha res de més miserable que el qui enganyant-se a si mateix vol enganyar i així trair al seu Poble!

    Salvador Molins
    (Membre de Berguedans per la Independència de Catalunya i Conseller de Catalunya Acció)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.