ARA EL PNC
Ja tenim un nou partit a Catalunya amb Marta Pascal al capdavant i una conseqüència de l’anomenat grup de Poblet, per entendre-ho millor l’antiga Convergència o una Unió de Duran i Lleida actualitzada.
De fet ens diuen que volen un espai d’acord i transversal, no comparteixen plantejaments de confrontació i volen trobar-se amb molta gent sempre en positiu. Pel que fa al referèndum, el volen acordar amb l’Estat espanyol rebutjant l’unilateralitat, una via escocesa en diuen.
La facilitat de la nostra classe política per insultar la intel·ligència de la societat catalana no te límits. Aquest artefacte de fet, segurament unit al PDECAT podria fer tornar el catalanisme espanyol que era hegemònic fa més de 10 anys i que era aquell de submissió amb l’Estat espanyol sense fissures, presentant uns guanys inexistents, peix al cove es deia i sense cap intenció de donar mai un pas endavant que no fos tutelat per la veu de l’amo. De fet tot això no difereix massa del comportament dels nostres partits des del cop d’Estat del 155, però això seria un altre tema.
Sembla que no volen observar que els temps han canviat i això ja forma part del passat amb blanc i negre i dels Estatuts de pa sucat amb oli que eren el pal de paller de la gestoria anomenada Generalitat. Una menjadora per partits i professionals d’aquesta forma de vida evidentment sense responsabilitats ja que el poder es zero.
Es diuen transversal, fa riure per no plorar. Una paraula que ja ha perdut tot el seu valor, ja que negar la sobirania i apostar perquè els plantejaments que no agradin a l’Estat es desin al calaix mai pot ser transversal. A l’apartat del Referèndum ja es de traca, diuen que el volen acordar amb l’Estat, per fi han descobert una cosa que no havia pensat ningú, mireu si era senzill. Segurament tots ells els últims 10 anys i concretament els darrers dos han estat vivint en un altra galàxia llunyana i no saben que això a l’Estat espanyol ja s’ha provat del dret i del reves i no es possible. De fet no n’hi ha prou amb actuar com Escòcia, falta una Gran Bretanya amb un lideratge en un context concret que accepti la democràcia plena com va ser el cas i com no ho es aquí.
Per tant demanar això equival a dir no volem la independència, i això ja ens ho coneixem. El respecte a la gent hauria de ser sagrat i aquesta no es la millor manera de començar i intentar encara que sigui amb poca influència trencar la majoria independentista al Parlament cosa que bàsicament serà mèrit dels tres partits que en formen part.
Un nou parany de l’Estat a la vista.