ALBERT CORTES MONSERRAT

El president de la Generalitat Artur Mas, ha dit en una entrevista que segurament Catalunya no pot intentar convertir Espanya  en un estat plurinacional, però tampoc Espanya es pot seguir pensant que Catalunya es convertirà en una regió perifèrica de la península, apuntant que no hi ha punt de trobada sinó de ruptura. Per altra banda ha afirmat que sobre la immersió lingüística no hi haurà pas enrere, cosa que l’Albert Rivera de Ciudadanos, ja ha amenaçat en portar-lo als tribunals per desacatament.

Mas es mostra disposat a seguir col·laborant amb l’estat espanyol, però posa com a condició un canvi de registre, i que no es pensin que l’estat de les autonomies es inamovible, ja que sinó el punt de trobada serà de ruptura, afirma a La Vanguardia. Creu que Catalunya ha de fer el seu propi camí si el govern espanyol rebutja el pacte fiscal que proposarà, tot i que descarta convocar un referèndum d’autodeterminació, que segons ell generaria un problema dins de Catalunya, per altra banda vol modificar la llei de consultes per fer consultes no referendaries sense autorització de Madrid, com la del pacte esmentat. Ens diu que encara que CIU no sigui decisiva a Madrid, desprès de les eleccions plantejarà el pacte fiscal, i si no s’accepta no ha de sorprendre que cada cop més gent a Catalunya demani un estat propi, i alerta sobre una majoria absoluta popular. Per últim  ha advertit que no es farà ni un pas enrere en la immersió lingüística en català, per moltes sentencies que hi hagin. Com deia, Rivera ja ha amenaçat que si no es compleix  les sentencies establertes per responsabilitat portarà el president als tribunals per desacatament, i no voler aquesta llibertat lingüística a les escoles catalanes.

Realment el president, com a mínim, i a diferència de l’anterior, a millorat en una cosa bastant fonamental, que entén perfectament que no podem aspirar a convertir Espanya en el que no ha estat, ni vol ser, o sigui plurinacional, es com deia el lema feixista “una grande y libre”, ara la segona part del que pensa Espanya de Catalunya com a simple regió del nord de l’estat, i que les autonomies no son inamovibles, aquí la cosa trontolla.  L’Estat ja ha tancat el model autonòmic, i aquest anirà en regressió, es un fet que no es pot ignorar, ni intentar enganyar a la gent amb fantasies, ni tampoc que dins l’estat el lloc que tenim reservat es de segona categoria, com tampoc posa en incògnita si l’estat acceptarà el pacte fiscal o no, quan ja han dit tots els estaments i partits principals espanyols, que el finançament no es tocarà més, i que el nostre paper com marca l’estatut es dins el règim comú, i amb uns paràmetres d’espoli fiscal sense remei. Aquesta es la realitat, i per fugir d’ella no val posar alternatives entre trobada i ruptura, si nega que vulgui fer un referèndum d’independència amb l’excusa de la cohesió interna, i un suposat problema, la pregunta seria com s’ho pensa fer doncs per materialitzar la ruptura, perquè crec que no hi ha altra via possible, no es pot ser mig estat, simplement no existeix, el que porta a pensar que son amenaces que fan riure a tothom, ja que no son creïbles, sap perfectament que el pacte fiscal serà denegat, i que la llei de consultes que vol modificar esta al TC, i potser quan vulgui fer la reforma ja no existirà, per tant la seva covardia ja nomes es sosté per un problema intern, i una falta de cohesió, s’hauria de preguntar si ara mateix ja no hi es aquest suposat problema, admet que una part important de la població vol un estat prop,i i ara te que viure sota una autonomia de fireta, i no veig disturbis als carrers o morts  per les ciutats de Catalunya, per tant en un futur referèndum la democràcia dona premi a la majoria, i la minoria accepta el resultat, i això no vol dir falta de cohesió, simplement son les regles del joc.  En Rivera en aquest cas te raó, ja que si no vol donar el pas, i accepta viure sota la nostra regió tutelada i espoliada, les regles no les marquem nosaltres, sinó l’estat que ens domina, i seria curiós veure’l davant la justícia espanyola, per voler trencar una legalitat de la qual no vol renunciar, un fet més que avalaria l’esquizofrènia que domina Catalunya.