ALBERT CORTES MONSERRAT

Casualment encetem pràcticament el 2012 tal com el varem acabar, i no es una forma positiva, però si il·lustrativa del nostre pobre autogovern, el cementiri nuclear que tanta polseguera ha portat, tant a Ascó, com en el Parlament català, cantant les excel·lències i avantatges uns, i manifestant el seu vot negatiu els altres, amb debats encesos, i que finalment han acabat amb un decisió ferma de qui veritablement te el poder decisori, que es el govern espanyol. Una bona lliçó de com es pot fer el ridícul un cop més per la nostra part.

Efectivament, entre les noves mesures del govern espanyol encapçalat per Rajoy, ha estat la ubicació definitiva del cementiri nuclear que el govern socialista anterior havia estat marejant la perdiu com en moltes altres coses, i ara finalment no serà Ascó, i si ho serà Villar de Cañas a Cuenca. Aquest magatzem de residus nuclears deixa fora les altres opcions a priori més afavorides pels informes tècnics. Segons la portaveu la demora de set anys ha suposat un cost de 60 mil euros diaris, i argumenta la decisió per la seva proximitat, i la possibilitat de vertebració que el municipi ofereix al territori que l’envolta, això significarà 750 milions d’inversió, i la creació de 300 llocs de feina directes, apart podria acollir un polígon industrial pel sector atòmic, i un centre d’investigació. Pel que fa al foro nuclear espanyol ha celebrat la decisió per poder recollir els residus en breu, i que produeixen les centrals espanyoles, cosa que serà un estalvi i un motor econòmic per l’Estat.  La coordinadora anticementiri nuclear ha dit que l’oposició social i institucional del territori ha foragitat Ascó, ja que el Parlament hi va votar contràriament, encara que la població de la localitat era favorable, amb un debat encès que va durar força temps i que avui ha acabat.

Realment tantes declaracions i contra declaracions, manifestacions incloses a favor i en contra, gran polèmica entre la institució local del poble, i el nostre Parlament, que davant el moviment social que es va organitzar, sobretot d’aquests col·lectius que frenen qualsevol projecte que genera llocs de treball i modernitza un territori amb aquest progressisme barat que tant de mal fa moltes vegades, va votar solemnement en contra del projecte. Segurament el que fa més mal d’aquells dies de grans declaracions i controvèrsia, que donaven la impressió des de fora que realment decidíem alguna cosa, això era fals i ha estat una nova cortina de fum que finalment s’ha demostrat. El que realment decidia era el govern espanyol, i ja ho ha fet. La ubicació es una realitat, i ha coincidit amb la posició negativa del Parlament amb Ascó, però també hagués pogut ser contraris, si finalment haguessin estimat convenient la població riberenca. El poder de decisió nomes, i com la majoria de coses el tenia Madrid, i per tant fer veure el que no es no deixa de ser posar de rellevància la mediocritat de la nostra classe política, i de moltes parts interessades en generar debats sobre temes on no tenim ni veu ni vot. Es el preu que s’ha de pagar per pertànyer a un estat, que lògicament pren les seves decisions, i on nosaltres nomes som una petita part sense poder polític, es el que de moment volem ser, per dir-ho en altres paraules, una criatura sense responsabilitats de decisions reals sobre les coses, i que el que més mal fa es no admetre aquesta evidencia, i fer veure que som qui sap que discutint decisions que no estan a les nostres mans.

En definitiva, es una lliçó, perquè no ens tornin a vendre gat per llebre, i poder rebutjar aquestes maniobres interessades, i denunciar la qüestió de fons, que es la nostra manca total de poder polític.