ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

AQUESTA ES LA POLÍTICA LINGUISTICA DE L?ESTAT ESPANYOL

Sense categoria

La presidència espanyola semestral de la Unió Europea ha portat com a promoció de la llengua catalana un únic acte amb forma de taula rodona, i amb el títol de “Literatura catalana i Europa”, i encara que soni a acudit es volia fer amb llengua castellana, encara que donat que la Generalitat s’ha fet càrrec de les despeses d’interpretació, finalment pagant amb els nostres impostos es va poder efectuar l’acte amb la nostra llengua, deixant clar l’interés  de l’estat en la matèria, i els seus incompliments en aquesta matèria.

Aquesta taula rodona que ha comptat amb la presencia de l’escriptor Sanchez Piñol entre d’altres, es l’únic d’una llarga agenda cultural espanyola a Brussel·les, i que ha comptat amb l’oferta del gallec, èuscara i català, apart del castellà. Com a dada cal dir que l’acte de cultura gallega es va fer en castellà degut a la negativa de l’estat  a una traducció.  L’escriptor abans esmentat comentava que quan es creuen les fronteres el català ja es invisible,  i tant sols es visible la literatura espanyola quan com ha recordat el diputat Oriol Junqueras, el català es la 10a. Llengua més traduïda del món. En un mateix àmbit l’organització  d’escriptors PEN català ha denunciat davant l’ONU la marginació de la llengua catalana en l’àmbit de la justícia, on es vulnera un dret fonamental com l’ús de la llengua als jutjats, què queda limitada en  tràmits molt anecdòtics, i es demana l’intervenció de l’ONU per garantir aquest dret davant l’estat.,,

 

Això demostra el tarannà i el pensament únic de l’estat espanyol, en aquests moment amb un govern socialista, amb  tant poca sensibilitat per les llengües que no siguin el castellà.  No compleixen els tractats ni els convenis signats per la mínima presència del català a les institucions, i desprès ens volen vendre discursos sobre els intents de oficialitat del català, què evidentment son paper mullat, segons el seu pensament totes les llengües de l’estat s’haurien de protegir per igual, però la realitat es la llengua de primera categoria, i la resta que son purament folklòriques, i vistes com una amenaça identitaria que cal eliminar.

 

Aquesta es una de les moltes raons que demà ens porten a Ginebra a reclamar el nostre dret a l’autodeterminació davant l’ONU, i gairebé el dret a existir com a poble, el diumenge faré una crònica de l’acte amb les meves vivències, que comencen aquesta tarda, amb 24 hores intenses d’emocions que explicaré a traves d’aquest portal.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.