ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

APUNTS DE SANT JORDI

Sense categoria

La diada del llibre i la rosa a Catalunya ha deixat uns apunts interessants per poder comentar amb mes calma.

Voldria destacar la participació de la gent en aquesta festa tant nostra, tot hi no ser festiu  com és mereixeria el patró de Catalunya, o com a mínim una espècie de pacte amb les empreses per fer una mitja jornada, i així donar mes temps a la gent per gaudir de la cultura, que es signe de societat avançada.

 

També puc esmentar la proliferació de paradetes dels partits polítics, entre les dels llibreters per vendre, i fer publicitat del seu producte, cosa què han de fer ja que en el seu àmbit natural la credibilitat brilla per la seva absència.

 

Enguany, hi com a fet diferencial, la campanya decideixo decidir recollia signatures per la capacitat de convocar referèndums, desprès de la censura intolerable per sortir al carrer el dia de les eleccions. Una iniciativa molt lloable per aprofundir en el fet democràtic, i la capacitat de decidir del nostre poble

 

La tradicional missa de Sant Jordi, ha aparegut com a noticia en alguns mitjans, per la presencia del President Montilla i l’absència de representant d’ERC i ICV a la mateixa en un to crític, crec que en un estat laic, la llibertat personal d’assistir a un acte religiós, sigui quina sigui la confessió es un fet normal, i no hauria de ser noticia, sinó es pel monopoli que encara ostenta la fe catòlica en aquest territori fruit dels injustos convenis signats, què son un pur maquillatge dels que tenien en temps dictatorials.

 

Per últim, el llibre de ficció en català mes venut ha estat “l’Últim Patriarca “ de l’escriptora Najat el Hachmi , nascuda al Marroc i portada aquí als vuit anys, es un exemple d’integració en un territori, i es un exemple perfecte per desmentir la vella teoria del nacionalisme espanyol, on la immigració es un problema, i suposadament mai identificada amb la causa catalana, se’ns dubte es deuen referir a aquells immigrants de l’estat als anys 60 que mai han volgut integrar-se a la seva nova llar, i que han passat per normal una actitud que en cap part del mon s’hi considera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.