ANTONIO LOBATO I COM NO ENTENDRE RES
Sense categoria
Tinc que confessar que no soc un seguidor de les curses de Formula u, francament m’aburreixen bastant i m’agrada més el motor de dues rodes. De totes maneres el periodista d’Antena 3 Antonio Lobato i durant la retransmissió del Gran Premi de Catalunya i davant el so de l’himne espanyol en honor al guanyador va deixar anar “ Artur Mas ho ha degut passar malament escoltant l’himne d’Espanya, quin paperot”. Realment, no vull creure que la mitjana de la societat espanyola tingui aquest desconeixement del problema o aquest pensament surrealista, però el periodista va quedar retratat i fent oposicions per formar part d’aquest univers surrealista d’alguns personatges espanyols.
Realment, la victòria de Fernando Alonso amb el seu ferrari a Montmeló i el so del seu himne va culminar amb la frase del periodista abans esmentada i que encara va reblar quan en honor a l’escuderia guanyadora va sonar l’himne italià amb el comentari “Se’l veu més relaxat ara, a Artur Mas, amb l’himne d’Itàlia”. Sembla que el periodista amb el seu intent de desacreditar el president català i de pas el procés nacional va donar la sensació de que encara no s’ha assabentat de que esta passant, els motius i la història que ja al darrere amb un nacionalisme caspòs que poc o res te a veure amb els esdeveniments que estem vivint.
Efectivament, caldria recordar-li a en Lobato, que en qualsevol lloc civilitzat del món s’escolten els himnes amb respecte, sigui el que sigui, una cosa natural i normal. Un altra cosa es el que es deriva d’aquest himne i les interpretacions que s’en fan. De fet quan guanya un espanyol, com l’asturià Fernando Alonso, es normal escoltar el seu himne i respectar-lo, i encara més el President català. La cosa ja es complica quan aquest també sona amb un català que no s’identifica amb ell.
Caldria explicar en Lobato, que el procés engegat per Catalunya, poc te a veure amb himnes i si en maltractament, des de l’econòmic, al cultural, passan per la identitat imposada sense cap tipus de pluralitat i respecte des de l’Estat espanyol. Te a veure amb l’anhel i clam de la societat catalana que va sortir en manifestació reclamant independència per la nostra Diada, i te a veure amb el referendant d’aquesta a les passades eleccions al Parlament català, i la lògica posada en marxa del procés estrictament democràtic i negat des de l’Estat una vegada i un altra.
El Sr. Lobato hauria de saber que no es un capritx de quatre il·luminats, sinó la realitat catalana amb el seus representants al capdavant fent la gestió que el poble els demana com es normal en qualsevol democràcia. Això res te a veure amb himnes. Es com dir que parlem català per fer la punyeta o molestar, quan se sap que simplement es la nostra llengua mil·lenaria que utilitzem com la resta dels estats fan servir la seva.
Es a dir, no es cap venjança, es la constatació d’una realitat sotmesa, que tard o d’hora havia de desaparèixer o resistir i sortir a la llum com finalment ha succeït. Haver de suportar aquests comentaris surrealistes propis d’altres temps es una feina que esgota i que entra en el terreny de justificar-nos per tot i constantment que ja hem acabat.
Qui encara no hagi entés de que va la nostra reivindicació, segurament ja ho entendrà molt millor, un cop culminat el procés i amb un tracte d’igual a igual amb total normalitat, fins hi tot en Lobato.
El 1996 el CIS va fer una enquesta anomenada “conciencia regional y nacional”, i una de les preguntes era: ” Cuál de las frases siguientes describe mejor lo que siente cuando ve la bandera española o escucha el himno nacional español en un acto o ceremonia” i la resposta era un 40% “No siento nada especial “; un 13.5% “Siento muy poca emoción “, un 31% “Siento algo de emoción ” i només un 12% “Siento una emoción muy fuerte “. És a dir més del 50% no sentia res o quasibñe res quan senten l’himne espanyol (i això perquè la possibilitat de dir que més aviat et feia fàstic no hi era!).
Amb tot, el comentari de Lobato reflecteix que ells MAI ens han considerat espanyols i que consideren l’himne espanyol una imposició (tot i que no poden entenre el fàstic que ens fa a nosaltres, però això passa amb tot allò nostre, ser català és inferior i per tant, la seva existència no és important).
Salutacions!