ANTONIO FRANCO: PERIODISME A SOU DE L?ESTAT ESPANYOL
Aquest periodista que va ser director del mitjà o millor dit del fulletó socialista El Periodico de Catalunya, va escriure un article referit a les consultes, i la incidència de l’independentisme en la Catalunya real, com l’anomena ell, i que es un exemple perfecte de com intentar manipular tota la informació, i treure conclusions d’unes dades que son les que son al seu gust, i amb una finalitat concreta, que es la mateixa que el diari que dirigia.
En el seu article parla de les consultes informals, i assegura que les ultimes destralades anticatalanes no provoquen un increment del separatisme. Dona per fet que els que no estan pel projecte no hi participen, i posa entre 15 i 18% de catalans a favor de l’estat propi, i què ho atribueix a diverses causes com la desafecció o enuig pel tracte de l’estat, però assegura que la gent se sent majoritàriament espanyola, però vol un canvi d’actitud. Compara el 41% d’Arenys amb dades cada cop més negatives pels organitzadors, al aparèixer en la Catalunya real, on cada cop son menys els que s’acosten a les urnes, tot diu amb el tracte dels mitjans com si fossin consultes transcendents. Arriba a la conclusió que els catalans no els interessa el tema, i que el corrent secessionista es bastant rural, propi de la Catalunya més sentimental i tradicional, o sigui la menys industrial i cosmopolita, i allunyada de la imatge moderna, i urbana que projecta el nostre país. A les grans ciutats tant sols ho ubica en els comunicadors fidels al projecte, i no veu indici d’un debat general de com hauria de ser aquesta Catalunya independent, la viabilitat econòmica, les relacions sobre la Unió Europea, i com quedarien els espanyolistes atrapats dins el territori. Sense aquest debat treu tota transcendència a les consultes, i critica l’ambigüitat convergent sobre el tema, i reclama pensar en les inversions pels propers anys.
Aquest es el típic opinador català que col·labora amb el projecte espanyol, en aquest cas des de l’orbita socialista, i que treu tots els topics contra el projecte de l’estat propi, primer ja qualifica d’informals unes consultes amb un cert menyspreu, quan han estat lloades i seguides per observadors internacionals de mig Europa, i son un exercici democràtic de la societat civil, què com a mínim per qualsevol demòcrata mereixen respecte, ja sabem que això no es el fort d’aquests demòcrates de pa sucat amb oli, què tant sols segueixen el projecte espanyol. Posa uns percentatges per una consulta feta amb els mitjans de la societat civil i amb totes les peculiaritats de cada població, i ho extrapola a tot Catalunya, i s’atreveix a donar les raons pels votants del si, que com era d’esperar no son per l’estat propi, i com assegura la gran majoria se sent espanyola per reial decret, cosa que entre més en el terreny dels seus desitjos, que de la Catalunya real com diu ell, i més quan ningú ho ha preguntat encara oficialment. Segueix esbiaixant l’opinió dient que no interessa el tema, i què tans sols es a la Catalunya rural pel sentiment, què evidentment el titlla de poc modern, i el contraposa a la imatge moderna del món cosmopolita, suposo no es deu referir a les infraestructures catalanes, i es un gran insult per la Catalunya rural força intolerable. No veu debat general, però 500000 vots pel si, ja son al sac gairebé amb una sabata i una espardenya i amb el 60% del cens per consultar, i treu la llista de topics sobre la Unió Europea, la viabilitat econòmica o els espanyolistes atrapats. Pel que fa a les dues primeres, ja sap que hi ha estudis clars sobre la nostra admissió a la Unió per molt que vulguin amenaçar des de Madrid, la viabilitat no veig que qüestioni aquesta amb 21 mil milions que van i no tornen a Catalunya, en unes xifres sense comparació a Europa, i què estan deixant el territori en les condicions pobres actuals, i respecte els espanyolistes, tampoc veig que el preocupi la situació dels independentistes d’ara, hauria de saber que en una democràcia l’opció perdedora simplement accepta els resultats i ja esta.
En definitiva un article molt pobre, el de l’Antoni Franco, que tant sols te l’objectiu de menysprear les consultes, i el moviment independentista, amb una sèrie de topics recurrents, que per desgracia seva, cada cop es creu menys gent.
la veritat és que els socialistes (perdó, la gent del PSOE) com el Franco tenen una curiosa ideologia que mescla a parts iguals franquisme sociològic i jacobinisme afrancesat d’allò més patètica. Considerarse superior per ser “de Barcelona” no s’ho creu ni ell, és el que volen aquesta gent, enfrontar i dividir el país. Per sort la gent de Barcelona ja està despertant d’aquest malson que ha estat el règim sociata. Ser rural i estimar les tradicions no és una ofensa, excepte per ell potser, però és que ser de Girona o Lleida no té res de rural (com viure en un guetto prop de Barcelona no et fa ser gaire cosmopolita precisament, ves a saber el poblet d’on vens…). El cosmopolitisme és una actitud vital: és saber qui ets, quina és la teva terra i les teves arrels, estar-ne orgullós i denfendre-les i a partir d’aquí obrir-te al món. A l’inrevés d’aquest provincià patètic que odia el seu país, que creu que no ens pertoca existir com a poble i a sobre que se les dóna de cosmopolita quan el seu univers s’acaba a la Castellana.
Fen un joc ?
Canviem els papers ?
Imagine’m que són un periodista a sou, d’un lobbie catalanista, cosa impossible perquè no en conec cap de lobbie catalanista, però va m’hi poso.
Ser unionista a Catalunya representa viure a l’àrea metropolitana de Catalunya, monolingüe en castellà, anomenar-me Kevin o Vane, anar el finde amb xandall a un gran centre comercial, ser un fracassat escolar, tunejar-me el cotxe, no haver viatjat mai, treballar de repartidoe de pizzes, tenir problemes amb les drogues i haver presencia episodis de violència de gènere a casa meva.
A què si hom escrivis això, no faria cap gràcia ?
Se’m titllaria de xenòfob, de simplificar, de miserable, de dividir la societat, i de no sé quantes coses més.
Doncs, ells ho fan.