ANORMALITAT DEMOCRÀTICA
Llegeixo una notícia que davant la tomba del Dictador Francisco Franco un col·lectiu d’activistes han protestat al crit de “Al feixisme ni honor ni glòria”, i això a un dia on tornarem a veure homenatges commemorant el dia de la seva mort i seguint amb aquesta burla macabra a les víctimes.
Efectivament, aquest col·lectiu feminista ha fet aquesta acció ahir dilluns i segueixen com cada any denunciant aquests homenatges fastigosos, alhora han homenetjat les víctimes de la Dictadura. De fet el lloc ha estat al cementiri de Mingorrubio on van ser traslladades les despulles de Franco i fàcilment identificable per la quantitat de banderes espanyoles i franquistes en el mausoleu. De fet altres anys ja han irromput amb actes d’homenatge i fins hi tot van ser denunciades per la Falange. Pel que fa al mausoleu rep poques visites ja que fa falta un permís que concedeix l’Administració General de l’Estat.
Una anomalia de la farsa democràtica de l’Estat espanyol i que demostra per si calia el teatre que va significar la Transició i l’actual Constitució espanyola. Un dictador sanguinari com Franco amb un gran número d’atrocitats en 40 anys de règim del terror, per suposat no hauria de ser enterrat en cap lloc identificable i aplicar el model alemany amb Hitler, incinerat i les seves cendres desaparegudes per evitar cap lloc de culte dels grups feixistes. Aquest monstre evidentment no és mereix cap lloc concret per anar a visitar. Alhora els actes que veurem demà son una burla a les víctimes per part dels grups feixistes a la ciutadania, però també i sobretot per part de les institucions actuals que ho permeten. De fet La Falange, el partit del règim dictatorial i que evidentment en qualsevol democràcia hauria d’haver estat suspés per sempre, pot denunciar a aquells com les activistes citades que denuncien la situació. El món a l’inreves.
No és pot fer reviure a les víctimes evidentment, però cal recordar la memòria històrica per evitar que això torni a passar i alhora cal prohibir el tuf de feixisme que rep culte al Dictador de la societat, precisament com el millor reconeixement de les víctimes que segueixen sent tractades com a culpables i on la falta de càstig als botxins i la manega ampla per tots aquells que segueixen o van col·laborar amb el règim son el senyal d’identitat d’Espanya.
Res estrany, saben que la Dictadura va dirigir aquesta falsa transició i per tant res va canviar a la memòria històrica. Una anormalitat democràtica.