ANIVERSARI MACABRE
Avui fa un any que uns salvatges, costa definir com a persones humanes van burlar les defenses d’Israel i van començar a matar gent indiscriminadament, prop de 1200 persones i emportar-se com ostatges gairebé 300 més, en unes hores de barbarie absoluta i que ens degrada com a raça.
Efectivament, i encara que aquells que porten el mocador palestí i que fa temps no paren de bramar sobre el genocidi d’Israel a Gaza, sembla han oblidat i els deuen considerar víctimes de segona. Efectivament la resposta israeliana ha acabat en un genocidi sense fre, però si ampliem el focus cal veure el context i qui va encendre la gospira abans del gran incendi i aquest va er el grup terrorista Hamas i el seu atac organitzat com una cacera on no hi havia conills, però on les persones eren simples trofeus a les seves mans, sense cap tipus de distinció.
Els mitjans i la propaganda han fet que aquests fets s’hagin esborrat de la memòria, i en realitat son l’inici de tot. De fet aquests mateixos miserables psicopatas que van entrar al territori d’Israel sabien que la resposta podia ser aquesta i que qui ho acabaria pagant seria el poble que res té a veure amb el fanatisme d’aquest grup. Per tant en certa manera aquestes morts diaries que veiem des de fa un any tambés son bona part de la seva responsabilitat.
Fa fredat com les persones, diuen els sers més desenvolupats i intel·ligents del planeta poden arribar amba aquests nivells de degradació. De fet avui que fa 1 any llegint relats de testimonis que van sobreviure tant a les seves poblacions com al Festival de Música, fa posar la pell de gallina, com eren executats sense fre i com eren perseguits sense més amb la sang com objectiu. Evidentment tot això no justifica la crueltat de la resposta que veiem, però si que es una dada per no oblidar i recordar. El cinisme i hipocresia dels Estats, mitjans i parts interessades no descobreix tota la veritat, sinó la part interessada per defensar un relat.
No cal descartar tampoc que Israel hagués descuidat el control per poder justificar desprès la seva guerra, encara que sembla massa cruel per ser veritat i segurament forma part de la batalla de la informació i el relat interessat de cada part.
Com veiem sovint, la crueltat del esser humà no te límits i la manipulació de l’opinió pública tampoc.
Les víctimes, els de sempre, el poble.