ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ANIVERSARI DEL DIA D

Sense categoria

Avui, 3 d’octubre i encara que els partits no estan massa o gens interessats a recordar la data, fa 7 anys la societat catalana va sortir al carrer i va aturar el país, la llàstima és que els nostres representants no van estar a l’alçada i ho van diluir per no fer el pas endavant.

Aquesta vaga convocada per diversos sindicats i els comites de defensa del Referèndum va ser oficialment per denunciar la vulneració de drets i empitjorament de condicions laborals en diferents centres de treball per la intervencions repressives de la polícia espanyola amb accions per evitar el referèndum. De fet era una reafirmació del resultat del referèndum, una protesta per la reacció violenta i dictatorial espanyola i una exigència per aplicar el resultat.

Una jornada història, dos dies desprès de viure el Referèndum d’independència, i on la societat sobretot exigia fer el pas que ens faltava, aplicar la llei i validar el resultat per completar el procés cap a la independència. La gent desprès de viure la jornada sota les porres espanyoles i haver aconseguit el que semblava impossible, ara exigia com és normal la culminació. Una aturada històrica que els nostres partits que anaven en direcció contrària al finalitzar la jornada van donar per acabada, amb el famós discurs del Borbó que hauria signat qualsevol Dictador i aquest cop amb una errada general la gent va tornar cap a casa, quan el més recomanable hagués estat seguir paralitzan el país fins la proclamació real de la independència, i segurament aquí es va acabar tot. Els nostres partits ho tenien en safata, faltava la primera declaració de vist i no vist i la darrera sense cap intenció de fer cap pas endavant donant pas al 155 i la presó i exili pel Govern, en un final no digne d’un procés tant valent com a poble fins aquell dia.

Es la darrera comunió entre els representants i el poble per un sol objectiu, però els primers feia temps que tenien decidit no fer el pas endavant, incomplir les seves pròpies lleis i deixar el poble sol davant la repressió espanyola i havent deixat passar una oportunitat com a país de les que poques vegades passen per davant, i el més greu és Espanya va fer el que esperavem, pel seu tarannà poc democràtic i impositiu, però els nostres ens van fallar en el moment culminant i amb això segurament no hi comptavem i ho hem pagat amb escreix.

Aniversari del dia D.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.