ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ANGLATERRA PENDENT DELS NOSTRES PASSOS

Sense categoria
Quan trobem personatges com en Felip Puig, que avui mateix ha deixat clar que CIU no aposta per la independència aquesta propera legislatura, avís molt clar per navegants, que després no hi hagi confusions el dia de les eleccions, trobem que fora de les nostres fronteres, segurament amb més perspectiva, i menys interessos creats, comença a veure la possibilitat de que el somni es converteixi en realitat, així trobem la iniciativa d’uns parlamentaris britànics per dur el nostre cas en el seu Parlament, i alhora observem com The Economist segueix tergiversant les realitats catalanes, per impedir el procés de la nostra llibertat, com te costum aquest mitja.

De moment 14 parlamentaris britànics han signat una moció a favor dels drets nacionals de Catalunya, arrel de la sentencia del TC. Un diputat del partit independentista gal·lès en va ser l’impulsor, i fins ara, membres del Partit nacionalista escocès, liberaldemocrates, laboristes, i d’altres formacions han posat algun membre en aquesta signatura. Es vol arribar a les 30 adhesions per demanar el 17 de setembre al president del Parlament britànic, la celebració d’un debat a la segona cambra sobre l’expansió interna de la Unió Europea.  Aquesta moció ens reconeix com a  nació, i per la voluntat democràtica del poble sobrepassada per un tribunal. Alhora en reclama el dret dels catalans a decidir el seu futur, arribant si es vol a la independència. En un altre context la revista The economist, publica arrel de la prohibició dels toros, un article titulat “La terra de la prohibició”, i on expressa que els catalans no parem de prohibir coses, com les curses de braus o la limitació del burca, i ho atribueix a una gran intolerància i distanciament d’Espanya. Segueix el seu deliri, comparant com si un lander alemany prohibís la salsitxa, i diu que una regió ferotgement independentista la tortura animal es el de menys, i el símbol nacional espanyol el principal.
La iniciativa parlamentaria es una gran noticia pels nostres interessos, ja que aquest històric parlament pot debatre la nostra situació, i el món rebrà més informació sense el topall espanyol. De moment parlamentaris de partits diversos s’han adherit, i dona idea de la transversalitat i interès del tema. Recordo que fa prop de 300 anys també varem ser protagonistes en aquest Parlament, i no varem rebre bones noticies, però ara tenen una nova oportunitat de treure el debat de l’ampliació interna de la Unió Europea, amb Catalunya com a referent, i amb la democràcia i el dret a decidir com a base, just tot el que l’Estat espanyol vol impedir, però esclar, el parlament britànic esta a anys llum en conceptes democràtics, i no els espanta el debat sobre cap tema. Es una bona oportunitat, i nosaltres hem d’aprofitar el moment, i no fer el joc al Sr. Puig, i tirar quatre anys més a les escombraries, cada cosa te el seu moment, i s’ha d’aprofitar.
The Economist es creu per damunt del be i del mal, i sobretot per damunt de la decisió democràtica d’un Parlament sobirà, cosa que ja dona idea del seu nivell com a publicació. Tots els territoris del món prenen les seves decisions dins dels límits del seu poder per fer-les, i en aquest cas Catalunya, pot decidir sobre el toros i el burca, i ha pres les seves decisions com qualsevol altra, no es intolerància, se’n diu democràcia com a tot el món, i res te a veure en aquest cas per la vertadera intolerància espanyola i la seva identitat imposada. Es d’un cinisme escandalós comparar una salsitxa alemanya, amb la tortura i mort d’un animal disfressat d’espectacle, cosa que queda clar quan utilitzen la paraula ferotge davant independentista, cosa que ens descriu clarament quin tipus de periodisme defensa aquesta publicació, carregada de xenofòbia, mancada d’ètica, i clarament amb tics antidemocràtics.
En definitiva dos maneres de veure les coses, una dins la guia democràtica i sense cap tipus de perjudici, i l’altra totalment esbiaixada, i amb un nacionalisme xenòfob que es desqualifica per si sol.
 
 
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.