ANGELES GONZALEZ SINDE I JOAN FERRAN EXEMPLES DE L?ESTAT CONSTITUCIONAL
La ministra de Cultura espanyola Angeles Gonzalez Sinde, amb l’afer de l’arxiu de l’Agusti Centelles insisteix que no estava al cas de les negociacions amb la Generalitat per la seva adquisició, i troba normal traslladar-lo a Salamanca gastant diners públics, què en una part, paradoxes de la vida, son nostres. Per la seva banda tenim l’amic de la Crosta Joan Ferran, què respecte a l’estudi de la nomina catalana, la única cosa que li passa pel cap es socialitzar les empreses i repartir els guanys, cosa que naturalment nomes ho aconsella per Catalunya, i no per la resta del Planeta, on el sistema de col·lectivització rus ja hem vist on ha anat a parar, tot un profeta aquest polític.
El paper del ministeri de cultura en la compra de l’arxiu fotogràfic d’en Centelles es la crua realitat de la relació Catalunya i Espanya, per una part els greus problemes per retornar de Salamanca els arxius catalans, i què sembla no acabarà mai, i per l’altra aquesta competència deslleial per portar aquests documents en la direcció inversa. Ha estat una competició entre un peix gran i amb poder, i un petit i sense recursos, precisament perquè generosament els sacrifica davant el gran. Els hereus del llegat amb excuses absurdes han traït la memòria del pare, i se’ns dubte formen part d’aquests catalans que poc els importa la dignitat i l’espoli continuat a les terres catalanes. La quantitat desorbitada de diners ofert es senzillament intolerable, i sembla més un atac cap a la moral catalana, i un nou intent d’amagar la repressió franquista, com sabem un tema que mai ha volgut abordar l’imperi espanyol, com ho demostra la resistència a retornar els fons robats, i la ridícula llei de la memòria històrica.
Per altra banda, en Joan Ferran, respon al document del Cercle Català de negocis sobre la nomina catalana, on els ingressos augmentarien per tots els assalariats gracies a la eliminació de l’espoli fiscal amb un estat independent, amb la brillant idea de crear comitès d’empresa per dirigir els negocis, i socialitzar els guanys per repartir equitativament la riquesa generada, en comptes d’arrencar uns euros a la tresoreria de l’estat, com ho defineix ell. Acaba atacant la dreta nacionalista dient que dona una bandera i controla tu la cartera, vertaderament lamentable.
Pel que fa a l’arxiu Centelles, es realment curiós com ens consideren territori espanyol des de Castella, però alhora es un territori heretge quan es tracta de guardar el patrimoni cultural o econòmic, el cinisme de la ministra en aquest cas es perfectament compatible amb el partit que milita, el PSOE, de fer una cara i per darrera fer el contrari, a cap democràcia mínimament civilitzada la descentralització no es veuria com una competència a les institucions centrals, sinó com a part d’elles, a no ser que siguin conscients de que no som el mateix, i els recels siguin a flor de pell. Amb un estat propi això no hagués succeït evidentment, però aquí els nostres diners son utilitzats per robar-nos, es com subvencionar amb un lladre que esta robant la teva cartera.
Les idees d’en Joan Ferran i la seva xenofòbia catalana sempre son curioses, però en aquest cas, i militant en un partit que teòricament protegeix a la classe treballadora, defensar que els ingressos dels assalariats siguin inferiors per la nostra dependència espanyola, i posar com alternativa un model caducat de comunisme, què s’ha demostrat un fracàs per fugir d’estudi, em sembla d’una barra considerable, i demostra que aquest nacionalista espanyol li importa ben poc la classe obrera del seu territori, què hauria de prendre nota per les properes eleccions, on el cinisme d’aquest senyor prefereix perjudicar els nostres interessos, i defensar el robatori que patim disfressant-lo d’uns quants euros a les arques de l’estat, uns 22 mil milions de dèficit per si no ho sabia.