AMENACES AMB DEMOCRÀCIA
El ministre de defensa espanyol va portar les seves amenaces d’intervenció de l’exèrcit als mitjans sense contemplacions, i va deixar ben clar que si tothom fa el que li toca fer no es bellugara res. Alhora el tema català traspassa els límits de la democràcia.
De fet en qualsevol estat democràtic aquest senyor ja seria exministre, ja que el seu cessament seria immediat. És una prova més del nivell del que parlem. Segurament es pensa que la Dictadura feixista segueix activa i tothom te un paper assignat el qual no pot canviar ni questionar, aquesta societat marcial que ens explica no te res a veure amb una societat moderna que vol decidir i exercir els seus drets amb normalitat.
Si resoldre les peticions molt significatives d’un societat a les urnes i amb la papereta com a jutge es superar la democràcia senzillament no anem be. Per altra banda aquest retorn al blanc i negre sense rubor deixa al descobert un estat caspós on qualsevol ciutadà que vulgui ser respectat i vulgui expressar les seves idees sense por i amb la solució de les urnes per trobar la resolució no es pot sentir representat.
La desesperació de l’Estat es tant gran que veiem com el seu president s’arrossega per Europa buscant suports imaginaris a la seva causa perduda i expresidents com Felipe Gonzalez son capaços de titllar-nos de feixistes, negar-ho i tornar a negar el que previament havia negat en un exercici de funambulisme i acrobacia digne del Circ de Soleil.
No ens deixem intimidar per aquestes remores que ja no ens poden representar de cap manera, per simple valor democràtic cal un canvi el 27 S, i aquest passa per un nou Estat on les seves estructures no siguin hereves del règim franquista i molts cops el recordin excessivament.