ALBERT CORTES MONSERRAT

Demà per tot Catalunya es celebraran actes per la Diada, aquella que celebrem per commemorar una derrota que ens ha portat fins aquí, es una festa regulada per llei, com ha recordat el President, i on tots el símbols hi han de ser presents, sembla que a Badalona, i amb el seu alcalde popular, Xavier Garcia Albiol, encara no ho tenen clar, i volen tornar als temps del feixisme, prohibint qualsevol acte de reivindicació nacional, paraula que sembla tampoc li agrada massa, evidentment si es refereix a Catalunya.

Un bon grup d’entitats ja ha optat per fer una diada alternativa, amb l’oposició de l’alcalde, i la bandera espanyola onejant al balcó, aquesta si que sembla li agrada més. El president ja ha recordat que aquesta es una llei aprovada al Parlament, i tanc curosos que sembla volen ser en segons quines lleis, resulta que aquesta no els interessa, una cosa es que sigui el partit més votat a Badalona, i l’altra no respectar les lleis i el sentiment d’un país. Albiol pot pensar i creure el que vulgui, ara bé, no ho pot imposar desvirtuant la nostra diada Nacional, es una raó de simple democràcia, encara que aquesta paraula no li deu semblar massa còmode, De totes maneres aquesta anormalitat no podrà evitar els actes arreu del territori, que culminaran amb la Manifestació unitària “Som una nació, volem estat propi” de Barcelona, on la recent creada Assemblea Nacional hi participarà, encara en procés de formació territorial, i que sembla cridada a ser una eina de la societat civil per fer pressió als nostres representants, us adjunto el manifest:

Benvingudes i Benvinguts

DIADA DE L’ONZE DE SETEMBRE DE 2011

ARA MÉS QUE MAI, INDEPENDÈNCIA

Arribem a l’11 de Setembre de 2011 havent viscut els esdeveniments polítics entorn de l’Estatut d’Autonomia, amb la sentència en marxa del Tribunal Constitucional i les sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el model d’escola catalana; i ara amb l’última reforma recentralitzadora que s’ha fet a la Constitució Espanyola constatem, un cop més, que estatuts i constitució de l’Estat Espanyol no ens poden oferir cap projecte de futur als catalans que no sigui més submissió política, més continuació de l’espoliació fiscal, més liquidació dels drets socials, més desocupació i crisi a les llars del nostre País.

L’últim episodi de la Constitució Espanyola ens situa políticament a l’endemà del cop d’estat de Tejero i Armada, quan la monarquia borbònica instaurada pel dictador, va convocar els partits espanyols i va excloure catalans, bascos i gallecs per tal de dissenyar, estrictament entre espanyols, la nova arquitectura política espanyola que regiria des d’aleshores: la LOAPA i altres lleis semblants que han definit els estrets límits de l’autonomisme, tal com la Nova Planta que ens va imposar el primer Borbó ara fa 297 anys.

Però els catalans hem anat abandonant les actituds purament de resistència; ja hem deixat de queixar-nos i de posicionar-nos sempre entorn d’un NO indignat; hem pres la iniciativa i hem passat a mobilitzar-nos i organitzar-nos entorn d’un SÍ a un nou cicle polític clarament orientat cap a la independència. La mobilització del 10 de juliol de l’any passat ja va tenir netament aquest nou to positiu.

Ara ja sabem que, per dignitat de poble i per respecte a la memòria dels nostres avantpassats, no acceptarem de continuar sotmesos ni a l’Estat Espanyol ni a l’Estat Francès per més que ens oferissin engrunes de benestar, facilitats fiscals i alguna participació en el poder polític. Perquè l’entesa entre els pobles només es pot donar si aquests són lliures. Ara ja sabem que davant les agressions al model d’escola catalana la nostra resposta és ni un pas enrere, ni una sola escola que segregui, divideixi i aïlli els infants per motius de llengua.

També reforça aquest nou cicle tot el procés de referèndum popular sobre la independència que va culminar aquest 10 d’abril d’enguany a Barcelona.

Les consultes populars sobre la independència han estat un formidable exercici de democràcia real participativa que, a més, amb la participació volguda de tots els ciutadans i ciutadanes a partir dels 16 anys, vinguessin d’on vinguessin, han allunyat de la lluita per la independència qualsevol ombra de xenofòbia o d’actituds racistes.

Estem, doncs, en una nova dimensió política caracteritzada per la claredat del plantejament cap a la independència, per un augment de l’autoestima col·lectiva i de les possibilitats organitzatives de la Nació catalana.

Ha quedat clar, en efecte, que no volem cap mena d’estatut ni volem pronunciar-nos per cap mena de constitució espanyola: L’únic referèndum que ens importa i pel qual treballarem és el referèndum d’autodeterminació sobre la independència de la Nació catalana.

Tenim al davant uns reptes enormes:

Tenim el repte de preservar la cohesió social en uns moments de crisi econòmica aguda que està esquerdant el present i el futur del nostre jovent, dels centres de treball i de les famílies treballadores.

Tenim el repte de preservar la integritat del nostre patrimoni lingüístic i cultural, singularment la llengua catalana i el model d’escola catalana en llengua i continguts, que són i han de continuar sent eines bàsiques de cohesió social.

Necessitem dotar-nos d’organitzacions polítiques i socials de tots els Països Catalans compromeses fermament amb la independència, disposades a treballar per un Pacte nacional per l’autodeterminació i a tirar endavant una Assemblea Nacional Catalana

PER LA INDEPENDÈNCIA, PER L’ESTAT PROPI !

LA INDEPENDÈNCIA DEPÈN DE NOSALTRES!