AL MARGE DELS PARTITS
El procés que vivim per culminar la independència ja votada i declarada en cambra parlamentària viu els darrers 3 anys podriem dir dues velocitats. Una a l’exili i l’altre en el propi país amb unes institucions totalment en quarentena.
El resultat del suplicatori d’ahir, encara que amb derrota ja esperada i la pérdua de la immunitat per part del nostres 3 eurodiputats, per força també s’ha de veure en clau positiva ja que el percentatge de vot negatiu a aquest suplicatori polític instigat per l’Estat espanyol va ser el més alt mai vist a la Cambra, en un procés ple d’irregularitats i de pressions fora de control, una bona part dels eurodiputat van fer el que crec que tocava, ja que ara el problema català oficialment te una nova implicació amb la cambra europea i per tant allò de l’afer intern ja hauria de formar part del passat, de fet Alemanya avui en un dels seus mitjans més influents ha estat molt critica amb el resultat i les formes, avaluant les conseqüències futures que se’n poden derivar.
La justícia europea ha anat esmenant l’espanyola fins arribar a dir que no podia assegura els drets dels acusats, el mateix que qualsevol dictadura amb un sistema judicial polititzat i al servei dels interessos del règim. Es de fet una feina que fa guanyar presència, visualització i possibles suports en un futur.
A Catalunya, degut per una part a la repressió ferotge que ahir va viure un nou capítol amb la revocació del tercer grau dels presos polítics per part d’una Fiscalia amb la revenja com argument i també les reaccions d’un PSOE en el Govern que va tergiversar els resultats a Brussel·les com una validació a la Justícia espanyola i un Estat de dret inexistent en la forma i en el fons. Tot això fa més urgent que mai expressar amb claredat que no hi pot haver cap taula de diàleg, que aquest es impossible, que no es pot apuntalar les institucions espanyoles de cap forma amb aquestes condicions. Ser conscients que l’únic camí clar es deixar de banda els interessos dels partits i com a societat civil dir prou, i un cop passada la pandèmia sortir al carrer per aturar-ho tot pacíficament però amb tota la determinació per reclamar acabar aquest procés i fer que altres actors es vegin forçats a intervenir. Tota la resta es fum de consum propi que no ens mereixem.
La bona notícia, es que nomes depén de nosaltres i al marge dels partits.