ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

AIXÍ MOREN ELS ASSASSINS A L?ESTAT ESPANYOL

General

Un altre feixista reconegut, i responsable de moltes morts a la sagnant dictadura franquista, on va ser ministre que ha mort al llit amb una edat avançada, igual que el dictador Franco, parlo de Manuel Fraga Iribarne, que un cop penjats els hàbits de botxí, va seguir ostentant càrrecs públics, i sent president d’honor d’un partit que ara governa l’Estat espanyol sense cap acusació, ni vergonya. El més al·lucinant son les reaccions de tot tipus que s’han succeït, tant a l’Estat com en el nostre propi territori, això et fa entendre la fragilitat d’aquesta democràcia que vivim, i les seves singularitats.

Aquest personatge macabre que mai va renegar del seu feixisme recalcitrant, i la seva carrera dins una dictadura militar, i que com a grans mèrits per passar a la historia espanyol te el bany de Palomares el 1966 per demostrar que les bombes caigudes eren inofensives, i on va amagar descaradament que el 30% de la població va ser contaminada pel plutoni, la mort a comissaria d’un jove estudiant torturat i matat pel regim, i que Fraga va presentar com un suïcidi, la signatura de sentencies de mort amb judicis de farsa com els anarquistes Granados i Delgado, i posteriorment la no intercessió en els últims afusellats com el cas de Puig Antich, gran mèrit també es ser el responsable de la matança de Gasteiz el 1976, on va ordenar obrir foc contra el moviment obrer reunit en una assemblea, i amb el resultat de 5 treballadors morts,  i sobretot les seves mostres fins a la seva mort de nul penediment. Va crear Alianza Popular, i fitxa gent de la Triple A argentina com a cap de seguretat . Va col·laborar a la farsa de la transició, i es consagra com a pare de la constitució, cosa que fa compatible per expressar la seva amistat i admiració per un altre dictador assassí com Pinochet. Es president gallec, i construeix un sistema caciquil, i des de la seva sembla immunitat, es permet el luxe de minimitzar l’holocaust nazi per exemple. Un personatge amic del terror i amb la xenofòbia per bandera, i que el seu partit ha qualificat d’home fonamental, i que va lluitar per Espanya i els seus ideals, servint l’Estat fins al final. Des de molts mitjans espanyols han amagat el seu passat, i el presenten gairebé com un heroi per burla de les seves víctimes, fins hi tot des de Catalunya, en Duran li dona un paper clau a la transició, i la Generalitat el considera un polític de gran importància en la historia recent.

Realment, quan personatge que han format part d’una dictadura militar, repressora i sagnant, moren de mort natural, i amb tots els honors, com recentment a Catalunya en Samaranch, i ara a l’Estat en Fraga, diu ben poc de la democràcia existent, i demostra la farsa total de la transició, i el silenci interessat que s’ha aplicat de 40 anys de barbàrie, i on ves per on els botxins han rebut més reconeixements que les víctimes. En qualsevol sistema democràtic i estat modern, aquest personatge hauria d’haver respost davant la justícia dels crims comesos, i acabar la seva vida entre reixes, i amb el seu currículum sinistre fet públic per tothom. La historia ha estat al contrari, aquest gran repressor que no li va tremolar el pols quan ostentava el poder real per cometre tots els delictes inimaginables, amb morts a les seves esquenes de gent innocent, s’ha erigit com a pare d’una constitució, ha ostentat càrrecs, com el de President gallec, i finalment al cementiri d’elefants anomenat Senat, fins gairebé la fi de la seva vida, i sense mostrar mai cap penediment, i defensant coses impensables en una democràcia, i que han seguit la burla a les víctimes de la dictadura que aquesta democràcia espanyola ha instaurat des de la seva creació.

En definitiva, no s’ha pogut fer justícia, però com a mínim els familiars de les víctimes i represaliats, ja no hauran de compartir la seva existència amb personatges tant obscurs i macabres com aquest.

 

 

 

  1. Ha mort un assassí , ha mort un persona  dolenta , ha mort un individu carregat d’odi , ha mort un home que no ha merescut viure els anys que ha viscut , i que tampoc merexia la mort dolça que ha tingut , ell , que va  signat morts per escanyament , ell , el botxì.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.