ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

AGENDA 2030

Un cop deixat enrere el mes d’agost, ens enfrontem a un setembre on la famosa Taula de diàleg prendrà protagonisme, i de moment pel que hem escoltat per boca del President es que es creu que el 2030 podria haver un nou referèndum com a previsió.

Totalment indignant, que el President Aragonés vulgui presentar aquesta previsió per cert sense cap base i gaudint d’una prorroga autoimposada de 2 anys amb l’Estat espanyol per col·laborar a desmobilitzar la societat catalana i aplicar aquest neoautonomisme que vivim amanit amb quatre frases de cara a la galeria per fer creure els més innocents que tot això va de debó. De fet podria dir que els nostres partits i el Govern de la Generalitat en aquests moments son el principal tap per deixar correr la democràcia i aplicar el resultat de l’1 d’octubre com seria el normal.

No se si es el primer cas de la història, però cal assumir que partits i Govern no son al costat del poble, sinó davant i com més aviat ho reconeguem, més senzill serà identificar els obstacles, per tornar a la normalitat, aquella que no havia d’haver canviat mai. Aquella que desprès de deixar en ridícul les forces espanyoles va aconseguir fer un referèndum d’autodeterminació amb una infraestructura molt notable i la defensa de tota una societat que la defensava. Un resultat inquestionable i encara més valorable per resistir les hordes salvatges per utilitzar la violència contra el poble indefens. Una mesura que no va frenar els comicis i que posteriorment primer caient en un parany de falses esperances de diàleg va ser congelat i posteriorment declarat el resultat però sense cap intenció de fer-lo efectiu i deixant la societat catalana amb un pam de nas. Uns exili, altres entregant-se voluntàriament a la justícia espanyola, assumint la repressió total i des de la Generalitat col·laborant i blanquejant la mateixa amb les seves accions de tots sabudes.

Ara, ens demanen 2 anys de pausa per una Taula on segurament ni tant sols el President espanyol hi serà present, de fet no li cal, ja que es pur teatre, i com sempre dic per activa i per passiva ja dit mil i un cops que no es parlarà de res que no estigui dins la Constitució, i molt menys d’Autodeterminació i amnistia precisament els dos punts de la part catalana. Un frau, ja que aquesta part no te cap instrument de pressió cap a l’altra per variar la situació, per tant la data del 2030 la veig optimista, ja que sense acció i sense determinació, anant en direcció contrària deixant l’1 d’octubre en res i assumint la humiliació contant la data potser hauria de ser uns centenars d’anys més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.